14 de gener de 2021
14.01.2021
Diari de Girona

La sargantana d'Eivissa, espècie única en el món, amenaçada per serps invasores

Els experts creuen que la sargantana d'Eivissa pot desaparèixer en vint anys

14.01.2021 | 20:14
La sargantana d'Eivissa, espècie única en el món, amenaçada per serps invasores

La sargantana d'Eivissa i Formentera és un rèptil únic en el planeta amb més de vint subespècies diferents. Des de fa tretze anys, tres espècies de colobra arribades des de la Península a través de les oliveres per a vivers estan delmant les seves poblacions. Els experts creuen que la sargantana d'Eivissa pot desaparèixer en vint anys.

La sargantana endèmica d'Eivissa i Formentera (Podarcis pytiusensis) ja estava present en totes dues illes abans que l'home fes la seva aparició en aquestes, fa uns 4.000 anys. Moltes espècies animals han passat per les Pitiüses al llarg dels segles, però una de les poques que han romàs sempre allí han estat les seves populars sargantanes, convertides ja en un símbol de la identitat insular. Ara està en perill per primera vegada.

La causa d'aquesta situació és la invasió de serps procedents de la Península que sofreix l'illa des de fa més d'una dècada. Llavors, carregaments d'oliveres arribades amb vaixell destinades a vivers de l'illa es van convertir, sense saber-ho, en una arma mortífera per a la sargantana.

Aquestes oliveres portaven polissons a bord: serps de diverses espècies, però sobretot les de ferradura i la d'escala, habituals a la Península, però que a Eivissa i Formentera no han existit mai. Són, per tant, espècies invasores que competeixen amb la sargantana pels mateixos aliments i els mateixos hàbitats. El popular rèptil eivissenc porta les de perdre, perquè fins ara no tenia depredadors d'aquest nivell i no té armes amb les quals defensar-se.

Una sargantana ibissenca. Daysedge productions

Des que el 2007 les institucions locals van reaccionar i van col·locar els primers paranys contra les colobres s'han atrapat milers d'elles, però es tracta d'una plaga que avança imparable, afavorides a més per la seva capacitat de reproducció exponencial.

Fins i tot han envaït ja els illots, als quals arriben nadant, posant en perill les importants subespècies de sargantana que allí existeixen. Hi ha més de vint subespècies, pràcticament una per a cada illot, caracteritzades totes elles per vistoses coloracions, que difereixen en cada cas i permeten així identificar-les ràpidament.

Les sargantanes habiten l'illa des d'abans que l'home. Pinterest

Com els pinsans de les Galápagos

"Abans de l'arribada de l'home, Eivissa i Formentera tenien una flora i fauna molt diferent de l'actual i l'únic animal que ha perdurat és la sargantana, és l'únic realment autòcton que tenim. Tots els altres han arribat amb l'home. Dins del context mundial és un exemple similar, dins de l'evolució i adaptació de les espècies, al dels pinsans de les Galápagos que va estudiar Darwin. En cadascuna d'aquestes illes del Pacífic hi ha una espècie de pinsà diferent, amb les sargantanes pitiüses passa igual. És un exemple evolutiu i adaptatiu molt espectacular", ha declarat la biòloga eivissenca Antònia Maria Cirer, autora de destacats estudis sobre l'espècie.

La biòloga és pessimista sobre la situació: "En vint anys la sargantana podria desaparèixer si no s'erradiquen les serps, perquè tenen un potencial reproductiu brutal. Les poblacions creixen a un ritme exponencial. O s'actua ràpid o si no, això té molt mal auguri".

Subespecie corresponent a uno dels illots d'Eivissa. José Miguel L. Romero

L'illa ha tocat a sometent contra les colobres invasores. D'una banda, les administracions públiques, que van romandre bastant inactives en els moments inicials de la invasió (quan podia frenar-se), preveuen ara multiplicar el nombre de paranys. En els pròxims tres anys s'instal·laran 2.000 d'elles, repartides en cases i finques particulars, per a tractar de capturar el màxim número possible. És una iniciativa de la conselleria de Medi Ambient del Govern balear.

Repartiment massiu de paranys anti-colobres

El veterinari del Consorci per a la Recuperació de la Fauna Salvatge (Cofib) Víctor Colomar, assenyala que mitjançant aquesta iniciativa no s'aspira en realitat a erradicar la plaga de les serps invasores d'Eivissa, «cosa que no és possible ni en tres anys, ni segurament en molts més».

L'objectiu, afegeix, és «aconseguir que quedi una densitat de serps prou baixa que permeti la supervivència de la sargantana eivissenca.

Des que van començar els treballs per a la captura d'aquestes serps a Eivissa, el 2007, s'han exterminat al voltant de 7.000 animals «i ara es tracta de donar una bona empenta a aquesta xifra», va comentar Colomar.

El 2020 es van capturar 875 exemplars a l'illa d'Eivissa i 494 a la de Formentera, segons les xifres facilitades pel Govern balear.

Una de las colobres atrapades l'any passat. Diario de Ibiza

Però, d'altra banda, diversos col·lectius ecologistes i culturals de l'illa s'han posat també mans a l'obra i han llançat una campanya pública per a complementar l'actuació institucional.

Aquests col·lectius recorden que la sargantana pitiüsa "constitueix un patrimoni biològic mundial de primer ordre que ha de ser conservat per les administracions, posant els recursos que siguin necessaris".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook