El 6 de gener el sistema democràtic dels Estats Units va viure una prova de foc sense precedents amb l'assalt del Capitoli protagonitzat per ultradretans seguidors de Donald Trump. Després de la fallida insurrecció, el país ha obert un altre debat també transcendental sobre la decisió de les grans plataformes tecnològiques de suspendre permanentment el compte del president per «risc d'incitació a la violència». L'última a sumar-se va ser dimarts YouTube, que va eliminar l'últim contingut pujat per Trump i li impedeix penjar nous vídeos durant almenys 7 dies. Un canvi de paradigma sobre el paper de les xarxes socials a la nostra democràcia.

Atiar el foc de la protesta contra el seu propi Govern sota falses premisses conspiranoiques ha provocat una reacció en cadena dels gegants digitals contra Trump. Facebook, Twitter, Instagram, Google, TikTok, Spotify i YouTube, entre d'altres, han optat per suspendre o restringir el compte del líder republicà després d'un atac al Congrés que va causar cinc morts. La decisió va ser celebrada per molts usuaris d'aquestes plataformes, però també es van llançar advertències sobre els perills que això pot suposar per a la llibertat d'expressió.

Des de llavors s'ha accentuat una discussió jurídica i política que marca un dels moments més transcendentals en la història de les plataformes digitals i que va molt més enllà dels EUA. Tenen dret a silenciar Trump? Es pot parlar de censura?

La legislació nord-americana és clara. La secció 230 de la Communications Decency Act, considerada la llei fundacional d'Internet, estableix que les plataformes no són responsables del contingut que acullen ni del que eliminen. Aquesta llei va permetre el seu creixement perquè les protegia de possibles demandes. Paral·lelament, les plataformes no són vistes com a ens neutrals, sinó com a espais privats amb polítiques de moderació de contingut que acceptes en entrar.

«És una paradoxa que puguin eliminar contingut no il·legal, però tot i això no es tracta de censura», explica Joan Barata, investigador del Cyber Policy Center de la Universitat de Stanford. Obligar-les a mantenir una publicació contra el seu criteri es considera una violació de la Primera Esmena. «La suspensió del president és un simple exercici dels drets de les plataformes, però ens preocupa que assumeixin el paper de censors», assenyala el grup internacional de drets digitals EFF (Electronic Frontier Foundation).

Aquest debat ha portat demòcrates i republicans a demanar una modificació d'aquesta llei que responsabilitzi legalment les plataformes del contingut d'odi que publiquin. Però mentre els primers ho fan per obligar-les a assumir unes polítiques de moderació més clares contra l'extremisme, els segons ho fan per acusar-les de censura contra els conservadors. El model econòmic de les plataformes, l'algoritme de les quals promociona el contingut radical per la seva capacitat addictiva, invalida aquesta tesi dels seguidors de Trump.

Però no tots els juristes comparteixen aquesta visió. «Per a mi és censura», assenyala Borja Adsuara, advocat expert en dret i comunicació digital. «Ens pot semblar bé que censurin Trump però no que ho facin les multinacionals tecnològiques, sinó un jutge», assenyala, advertint que es tracta d'un «atac» contra la Constitució i les directives europees.

Tots dos juristes remarquen que la suspensió de Trump evidencia la preocupació pel gran poder que tenen aquestes empreses tecnològiques en el debat digital. «No és tant que les plataformes tinguin normes i les apliquin, sinó que hi ha la sensació que després de l'assalt els seus directius van decidir suspendre el compte de Trump», assenyala Barata. Encara que defensa el dret de les xarxes a fer-ho, alerta que sense una regulació clara, el poder censor d'aquestes plataformes suposa un perill.

Aquesta advertència és compartida per mandataris europeus poc sospitosos de ser afins al president nord-americà. La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha remarcat que només «es pot interferir en la llibertat d'expressió en la línia de la llei i del marc definit pels legisladors, no d'acord amb la decisió de l'administració de les plataformes».