Famílies estrangeres residents a Holanda, en la seva gran majoria turques i marroquines, van ser acusades, sense cap fonament, de frau en les ajudes que rebien per la cura dels seus fills. L'Administració no només va tallar l'aixeta de les subvencions, sinó que va obligar els beneficiaris a retornar amb caràcter retroactiu tot el rebut, sumint nuclis familiars en la més absoluta ruïna. Aquest escàndol, forjat entre 2013 i 2019, ha provocat la dimissió en ple de Govern de centredreta encapçalat pel primer ministre Mark Rutte.

«L'Estat de dret ha de protegir els seus ciutadans del totpoderós Govern i el sistema ha fracassat de forma estrepitosa», va reconèixer Rutte en una roda de premsa en què també va informar de la presentació de la dimissió del seu Gabinet al rei Guillem Alexandre. El cas, amb més de 26.000 famílies afectades, ja s'ha batejat com el major escàndol polític i administratiu del cap del Govern, que es troba en el poder des de fa una dècada i amb voluntat de tornar-se a presentar a les pròximes eleccions de març.

Centenars de persones van ser obligades a tornar importants sumes de diners -en els casos més extrems fins a 100.000 euros- en poc temps, forçant-les a perdre les seves llars, a treballar dia i nit i a endeutar-se.

Darrere de la dura tasca de treure a la llum aquestes arbitrarietats administratives hi ha una advocada espanyola, Eva González Pérez, filla d'immigrants espanyols i summament entregada a la causa. L'escàndol va esclatar al Parlament i a la premsa nacional gràcies a la perseverança d'aquesta lletrada, nascuda a Càceres, que va passar anys sense tirar la tovallola per demostrar que els seus clients no havien defraudat a Hisenda i necessitaven aquestes ajudes.

Molts segueixen tenint problemes personals i psicològics a causa del dany econòmic patit, quelcom que el Govern holandès vol compensar ara amb una indemnització de 30.000 euros.

El cas ja va provocar dijous una primera dimissió, la del líder del partit socialdemòcrata i exministre d'Afers Socials, Lodewijk Asscher, que, en un comunicat, va anunciar la seva retirada com a cap de llista del partit -soci dels liberals en el Govern entre 2012 i 2017- per als comicis del 17 de març, en veure's situat com un dels principals responsables de l'escàndol quan estava al capdavant del ministeri encarregat d'aplicar la llei de cura infantil, per la qual s'aproven les prestacions a les famílies amb fills.

Els primers casos es remunten al 2014, quan l'Agència Tributària va començar a enviar requeriments a més de 26.000 famílies acusant-les sense fonament de frau per obtenir ajuts amb què pagar les guarderies dels seus fills. Les autoritats fiscals, que seguien bloquejant les ajudes tot i que les famílies enviaven els documents necessaris per justificar la seva necessitat d'obtenir la prestació, no donaven explicacions als afectats, demostrant-se més tard que eren majoritàriament famílies d'origen estranger les que van ser objecte d'aquesta mesura, i que la seva segona nacionalitat estava assenyalada en els documents oficials, quelcom il·legal per discriminatori.

En l'hipotètic cas que finalment caigui el Govern d'Holanda, l'encara primer ministre no es veuria afectat, ja que lidera amb molt avantatge les enquestes d'intenció de vot dels pròxims comicis com a líder del conservador Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia.

En tot cas, aquesta setmana, un total de 20 famílies han iniciat accions legals contra cinc ministres de l'Administració holandesa, entre ells el de Finances, Wopke Hoekstra, i Asscher per la seva participació en aquests fets, segons Europa Press.

Dimarts 19 es debatrà l'informe al Parlament, quan el partit de l'oposició GroenLinks planeja presentar una moció de censura contra tot el Govern, una acció avalada pel Partit Socialista i l'extrema dreta del Partit per la Llibertat (PVV), que sumen un total de 44 dels 150 escons de Parlament, tot i que no tanquen la porta a aconseguir sumar altres parlamentaris.

Rutte va lamentanr que s'hagi criminalitzat persones innocents i va assumir la «plena» responsabilitat dels errors. «La ciutadania espera que fem el necessari pel bé de la nació», va assenyalar en roda de premsa.