La ciutat de Buenos Aires té una empremta bovina des de la seva fundació. Aquelles set vaques i un bou que van portar els espanyols a mitjan segle XVI van començar a definir un perfil productiu. La ramaderia va ser l'activitat econòmica dominant del que acabaria anomenant-se Argentina i, a més, una matriu cultural de llarga durada. D'aquell grapat d'animals es va passar a exportar centenars de milers de tones. Però en un dels països bovins per excel·lència es menja cada dia menys la seva carn. El consum ha caigut per sota dels 50 quilograms anuals, segons la Cambra de la Indústria i el Comerç de Carns i derivats de la República Argentina (Ciccra). Es tracta de la quantitat més baixa dels últims 100 anys. Caldria retrocedir fins al 1920 per trobar una xifra similar.

Si bé els argentins han modificat els seus hàbits alimentaris en les dues últimes dècades -un sector de la classe mitjana i alta s'ha fet vegetarià-, l'absència de la carn a les taules està relacionada amb la crisi d'un país el PIB del qual es va ensorrar un 10'5% el 2020 com a conseqüència de la pitjor de les combinacions possibles: la pandèmia i el desastre econòmic preexistent. A l'Argentina, on almenys un 44% de la població és pobre i els salaris van perdre en els últims tres anys una capacitat de compra superior al 20%, preparar un típic llom a la graella s'ha convertit en una excepcionalitat culinària.

El 1954, durant el segon Govern de Juan Perón, es mastegava carn sense miraments: aquell any es va arribar a un rècord històric de consum de 101 quilograms, més del doble que ara mateix. La crisi política d'aquell moment, que desembocaria en un cop d'Estat i l'inici d'un cicle de violència institucional d'un quart de segle, no afectaria substancialment els hàbits de consum. El 1978, sota l'última dictadura militar, es van menjar 91 quilograms anuals. Amb el començament de segle XXI el consum es va estabilitzar en els 60 quilos per any.

Però res es pot comparar amb aquest present. Les restriccions són una conseqüència d'una combinació de factors interconnectats. D'una banda, la inflació: el 2020 va tancar amb una taxa del 36%, contra el el 54% que va deixar en el seu últim any el Govern de dretes de Mauricio Macri. La carn està pels núvols també per la seva dolarització de fet. La producció del que va ser alguna vegada l'aliment principal dels argentins va poder sostenir-se gràcies a les vendes a l'exterior, que van augmentar un 8,4%.