Les cerimònies d'investidura als Estats Units acostumen a ser rituals coreografiats amb precisió militar, regits per la tradició i concebuts per a realçar la continuïtat de la democràcia nord-americana, escenificada a través de la transferència pacífica de poder. Unes condicions que no es donen aquest cop. El demòcrata Joe Biden prendrà possessió avui de la presidència dels Estats Units en unes circumstàncies insòlites, més pròpies d'un país sota ocupació militar i sense tradició democràtica. Només dues setmanes després d'una insurrecció fallida al Capitoli, amb un president sortint que es nega a reconèixer la seva derrota electoral i no assistirà a la investidura, i enmig d'una pandèmia vírica que ha matat 400.000 nord-americans en l'últim any.

Aquest serà el penúltim regal enverinat de Donald Trump al país que ha presidit en els últims quatre anys. Les amenaces públiques de violència dels seus seguidors més extremistes, convençuts de la fal·làcia del frau electoral propagada pel republicà i els seus aliats fins a la sacietat, han convertit la capital en una zona de guerra i han obligat a reinventar la cerimònia d'investidura. Parlar d'un Washington blindat és quedar-se curt. Murs de formigó, tanques metàl·liques, camions creuats i llocs de control militar bloquegen tots els accessos al centre de la ciutat. S'ha interromput el metro, s'ha donat festa a les escoles i fins a 25.000 militars s'han desplegat per tota la ciutat, bastants més dels que els EUA tenen destinats conjuntament a l'Afganistan, l'Iraq, Síria i Somàlia.

Hi ha tants uniformats que l'FBI s'ha vist obligat a investigar-los a tots per assegurar-se que no hi ha potencials infiltrats entre la tropa amb plans per atemptar durant la investidura. No seria la primera vegada que passa. Tant la primera ministra índia Indira Ghandi com el president egipci Anwar el Sadat van ser assassinats per membres dels seus serveis de seguretat. Sota aquest context, s'ha concebut una cerimònia completament atípica. No hi haurà públic al National Mall, que s'ha cobert amb gairebé 200.000 banderes per homenatjar els morts per la COVID-19. També s'ha cancel·lat la tradicional desfilada del nou president des del Congrés fins a la Casa Blanca, així com les festes i balls organitzats per tota la ciutat per celebrar el canvi de guàrdia. Barack Obama, per exemple, va assistir a una desena de gales.

Biden jurarà el càrrec a les escales del Capitoli amb una Bíblia que ha estat propietat de la seva família des de fa més d'un segle, però ho farà gairebé sense públic. De les 200.000 entrades que es van repartir fa quatre anys entre els congressistes, s'ha passat a només 1.000, bàsicament la cúpula del poder polític nord-americà. Lady Gaga cantarà l'himne i Jennifer Lopez actuarà durant la cerimònia, que tindrà en el discurs del nou president el seu moment estel·lar. Des del seu entorn es diu que serà un «crida a la unitat», un dels missatges cardinals de la seva campanya i la missió més hercúlia que afrontarà a la Casa Blanca.

Set de cada 10 republicans creuen que el demòcrata va guanyar de forma il·legítima les eleccions, segons un sondeig recent del Washington Post i Abc News. I només el 49% dels enquestats creu que prendrà les decisions correctes per al futur de país, bastant més del 38% que va dir el mateix de Trump, però lluny del 61% que confiava en Obama. «Aquest serà el moment en què Biden intenti girar full a la divisió i l'odi dels últims quatre anys per exposar un horitzó positiu i optimista per al país», va dir la propera directora de comunicació de la Casa Blanca, Kate Bedingfield.

Pence sí estarà a la cerimònia

Si Obama va demanar consell abans d'elaborar el seu discurs a artistes de l'«speechwriting» com Ted Sorensen, l'home que va escriure el discurs inaugural de John F. Kennedy, Biden s'ha recolzat en els seus assessors habituals, com Mike Donilon i Vinay Reddy. Encara que Trump no assistirà a la cerimònia ni acompanyarà el seu successor en el curt trajecte en limusina que separa la Casa Blanca del Congrés, el primer cop que passa des que Andrew Johnson va deixar plantat Ulysses Grant el 1869, sí que ho farà el seu lloctinent, Mike Pence. Un vicepresident que s'ha arrogat la missió de donar continuïtat a l'experiment nord-americà, en certificar primer la victòria electoral de Biden al Congrés i ara en formar part de la transferència de poder.

Sense desfilada per l'avinguda de Pennsilvània ni balls per celebrar el 46è president dels EUA, la jornada es tancarà amb un programa de televisió presentat per Tom Hanks que comptarà amb les intervencions de Jon Bon Jovi, Demi Lovato o Justin Timberlake. Celebrant Amèrica, es diu, una oportunitat per recordar-li al país les seves essències més virtuoses, enterrades durant quatre anys per Trump.