Imaginem que l'avió porta rumb de col·lisió. Aleshores, Joe Biden accedeix a la cabina del pilot. Cada passatger del planeta ha de decidir si aquesta escena li resulta tranquil·litzadora. El nou comandant en cap de la nau Terra es va presentar protegit o vigilat per l'exèrcit, el seu predecessor no necessita ni assistir a l'acte per disputar-li el protagonisme de la jornada. Trump li augura sense nomenar-lo «un èxit espectacular», és la primera vegada en quatre anys que recorre a la ironia. El sarcasme queda per al tuit inaugural d'Obama al seu antic en tants sentits vicepresident, un ominós «ha arribat la teva hora».

El món es queda tot sol amb Joe Biden, que brama fins on aquest verb es pot aplicar contra l'enemic interior que va assaltar el Capitoli, amb la mateixa fúria que Bush reservava per a desafiar Al-Qaeda. Als Estats Units es viu una guerra civil i l'inaugurat va tenir el coratge de nomenar per primera vegada l'enemic, el «supremacisme blanc».

En la seva primera coronació l'any 2009, Obama portava a la butxaca un fragment addicional del discurs que per fortuna no es va veure obligat a pronunciar, per si es produïa una acció del terrorisme islàmic en el Capitoli a càrrec de sospitosos etíops. Biden arriba a la Casa Blanca amb l'atemptat posat, malgrat no ser negre, jove ni inexpert. En el seu breu discurs de 21 minuts va torejar amb habilitat el cisma obert en el bressol de l'imperi, encara que llastrat per l'evidència que el seu enèrgic programa no es correspon amb l'estampa que ofereix. Va tenir el coratge de mantenir l'acte a l'aire lliure, contra les recomanacions dels seus assessors, i la ruptura definitiva amb el seu predecessor es va produir en el seu tuit inaugural. A les nou del matí decretava en el nou Butlletí Oficial dels Estats que «És un nou dia a Amèrica». No hi ha perill que li clausurin el compte.