El Partit Nacional Escocès (SNP) va presentar ahir a la seva assemblea nacional el full de ruta d'11 punts per celebrar «un referèndum legal» un cop s'acabi la crisi del coronavirus. El pla contempla l'aprovació de la legislació necessària per a la consulta, una decisió que està en mans del parlament de Westminster i que després passaria a adoptar el Parlament autonòmic escocès. Gairebé amb total seguretat, el desafiament acabaria al Tribunal Suprem, ja que el primer ministre britànic, Boris Johnson, s'oposa rotundament a autoritzar un nou referèndum.
L'SNP va camí d'una enorme victòria a les eleccions de maig al Parlament escocès. La seva líder, Nicola Sturgeon, identifica aquest triomf com un vot a favor de la independència. La ministra principal va acusar Johnson de «tenir por de la democràcia» quan es tracta que els escocesos es manifestin sobre el seu desig d'independitzar-se. En declaracions a la BBC, Sturgeon es va preguntar que, si l'SNP guanya l'elecció a Escòcia «amb la proposta de donar al poble escocès l'opció del referèndum, quin demòcrata podria enfrontar-se a això?».
Segons els sondejos publicats per The Sunday Times, la majoria dels votants, no només a Escòcia, sinó també a Irlanda de Nord, estan a favor de votacions per trencar la seva relació amb la resta del Regne Unit. El diari parla de «crisi constitucional» alimentada pel Brexit i la pandèmia. A Escòcia, el 50% dels electors són favorables a la celebració de la consulta i, sense comptar els indecisos, el 52% donaria suport a l'escissió. De la mateixa manera, a Irlanda del Nord el 51% dels votants volen un referèndum sobre la reunificació d'Irlanda en els propers cinc anys, davant d'un 44% que s'hi oposa. El 42% defensa una Irlanda unida, davant el 47% que no desitgen deixar el Regne Unit.
Johnson al·lega que l'SNP es va presentar al referèndum de 2014 al·legant que era «un en una generació», però per a Sturgeon el Brexit ho ha canviat tot. El 55% dels escocesos van votar contra la sortida d'Europa, consulta a la qual l'SNP promet tornar.
«Animalet poruc i covard»
«Quan sento Boris Johnson parlar d'això em recorda el poema de Burns: animalet poruc i covard, quin pànic que tens, animalet», va afirmar Strugeon, tot afegint que «Johnson té por de el veredicte de la voluntat de poble escocès», segons Europa Press.
Pel que fa a la fórmula de la consulta, Sturgeon va defensar un «referèndum legal». «Per això sol·licitaré l'autorització al poble escocès al maig i, si em donen aquesta autoritat, això és el que tinc intenció de fer», va afegir.
«Així és la democràcia. No es tracta del que jo vull o del que vulgui el senyor Johnson. Es tracta del que vulgui la gent d'Escòcia i de les proves cada vegada més clares que volen la independència», va reblar.
L'SNP considera que el Govern britànic, radicalment oposat a un nou referèndum, té tres opcions: acceptar que el Parlament escocès té competència per convocar el referèndum d'acord amb la Llei d'Escòcia de 1998, donar la seva autorització activa per a la votació o la convocatòria del referèndum als tribunals.
Un sondeig d'octubre apunta a un suport del 56 per cent a la independència, davant del 44 per cent que la rebutjaria en un referèndum. El suport a l'SNP es troba al voltant del 58 per cent.
El 18 de setembre de 2014, els residents a Escòcia van votar per 55 a 45 per cent a favor de la permanència al Regne Unit. El principal argument contra la independència va ser que Escòcia abandonaria la UE en cas de sortida del Regne Unit, fet que finalment va ocórrer igualment després del Brexit tot i la victòria del «no» a les circumscripcions escoceses.
