Els portuguesos van acudir ahir a votar amb relativa normalitat en les eleccions presidencials tot i trobar-se en la seva pitjor situació durant la pandèmia de coronavirus. En tot cas, la participació va ser del 33,22%, molt per sota del 48% dels comicis de 2016, quelcom que les enquestes preveien com a conseqüència del coronavirus. Fins ara, Portugal ha registrat 636.190 casos confirmats i 10.469 morts des del començament de la pandèmia, d'acord amb el balanç divulgat ahir per la Direcció General de Salut lusitana, xifres rècord per milió d'habitants. Ahir es van sumar 11.721 casos i 275 morts més.

L'actual president del país, Marcelo Rebelo de Sousa, va aconseguir un 64,09 per cent dels vots a les eleccions presidencials, segons els resultats oficials corresponents al 77 per cent de l'escrutini, amb el que confirmava els pronòstics i aconseguia un segon mandat amb una rotunda claredat.

Rebelo de Sousa es va imposar al candidat ultradretà, André Ventura (Basta, 12,4%), a l'ecologista Ana Gomes (10,28%), a l'ecologista Vitorino Silva (3,39%), a Marisa Matias (Bloc d'Esquerra, 3,63%), a Joao Ferreira (Partit Comunista de Portugal, 3,63%) i a Tiago Mayan Gonçalves (Iniciativa Liberal, 2,27%).

Les enquestes auguraven ja una clara victòria de Rebelo de Sousa amb entre el 55 i el 62 per cent dels vots, fet que li evita concórrer a una segona volta. No obstant això, destaca també el bon resultat obtingut per la ultradreta amb Ventura, que es converteix en la segona força més votada.

D'autodefinir-se com «petoner» a anunciar que no pensa anar-se'n «enmig d'una caminada tan exigent i penosa». És el viatge que la covid ha imposat a Marcelo Rebelo de Sousa, que seguirà sent president de Portugal durant cinc anys que es preveuen duríssims. Temprança, estabilitat i menys emotivitat. O en altres paraules, més presidencialisme. És la proposta amb la qual s'ha guanyat un altre mandat Rebelo de Sousa, que havia qualificat els comicis de «combat decisiu» pel crític moment que viu el país.

Líder mundial en morts i contagis per milió d'habitants i a la vora del col·lapse sanitari, Portugal afrontava unes eleccions presidencials que, segons el parer d'aquest catedràtic de dret i excomentarista televisiu de 72 anys, es resumien en saber si els seus compatriotes volien «substituir un component essencial de l lideratge en la lluita contra la covid.

Va ser el president de Portugal qui va decretar l'estat d'emergència, i també qui pot estendre o cremar ponts que facilitin la vida política. No és poca cosa en un país que, acostumat a aconseguir consens sense problemes, experimenta tibantors després de gairebé un any de pandèmia.

Ser àrbitre, finalment, no desagrada Rebelo de Sousa, que en els últims cinc anys ha mantingut unes excel·lents relacions amb el primer ministre, el socialista António Costa, tot i ser ell mateix de tendència conservadora.

Però ara comença un temps nou. La pandèmia i, sobretot, la crisi econòmica derivada d'ella trigaran anys a superar-se a Portugal, un país que començava a conèixer la bonança després de sortir del seu rescat i que està assumint ja que una altra mala ratxa s'acosta.

El president electe vol ser una mena de roca davant d'aquesta incertesa, deixant de banda els petons, abraçades i selfis amb els ciutadans que en els seus primers anys en el càrrec van disparar la seva popularitat, i els lusitans han recollit el guant.

Marcelo, com el coneixen simplement els portuguesos, ha guanyat prometent contenir-se. Expert en Dret Constitucional, com a diputat va participar en els treballs per elaborar la Constitució portuguesa.