Pedro Sánchez és un president donat als canvis i els girs d'argument, però ahir va seguir el guió. No hi va haver sorpreses. La sortida de Salvador Illa del Ministeri de Sanitat per abocar-se a la campanya catalana del 14-F com a candidat del PSC va motivar només lleus moviments dins de l'executiu, que no afectaran el seu funcionament ni la relació entre el PSOE i Podem. «És un reajustament mínim», va dir Sánchez en una breu compareixença sense preguntes. El socialista català va ser substituït per Carolina Darias, fins ara titular de Política Territorial, i el lloc que la dirigent canària deixa vacant el passa a ocupar Miquel Iceta, primer secretari del PSC.

«Els nous ministres coneixen molt bé els àmbits on desenvoluparan les seves tasques. Els avala la seva experiència i les seves qualitats», va assenyalar Sánchez, tot destacant la participació de Darias en el Consell Interterritorial amb les autonomies i les qualitats d'Iceta per a una cartera que ja va ser dirigida per Meritxell Batet, també del PSC. «És una persona de construir consensos», va dir, quelcom que resulta «imprescindible» en un «Estat en què la cogovernança ha arribat per quedar-se». Sobretot, davant de la COVID, ja que la Sanitat està «en mans» de les comunitats. Les últimes setmanes han estat marcades per les diferències entre el Govern i els territoris, que reclamen que el primer aprovi mesures més estrictes, i el líder de PSC arriba també per intentar tornar a l'acord. A menys de 20 dies dels comicis a Catalunya, Sánchez es va esforçar com tot el Govern en fer costat a Illa, enaltint la seva «capacitat de diàleg» i «respecte».

Extraoficialment, perquè mai es pot donar res per segur fins que el president pren la decisió final, a La Moncloa feia setmanes que anticipaven els moviments aprovats ahir. A diferència d'altres relleus, sobretot en els seus primers temps en el poder, quan es va veure obligat a substituir Màxim Huerta i Carmen Montón a causa de diferents escàndols, el cap de l'executiu ha tingut aquesta vegada molt de temps per meditar els canvis.

El canvi d'Iceta per Illa com a cartell electoral es va pactar al novembre, quan l'encara líder dels socialistes catalans va concloure al costat de Sánchez que el ja exministre podria treure molt millor resultat que ell. «A Miquel se li deu molt», assenyalen a la direcció del PSOE. Iceta va ser un dels pocs líders territorials socialistes, i per descomptat el més important, que va mantenir el seu suport a Sánchez durant la duríssima batalla de les primàries de 2016. A diferència d'altres barons, mai ha criticat en públic les iniciatives que el president del Govern ha dut a terme.

El futur de la taula de diàleg

Ara Iceta ha de pilotar la relació amb les comunitats autònomes. Especialment, amb Catalunya. Si l'independentisme torna a aconseguir majoria el 14-F i manté la Generalitat, el nou ministre, de perfil més polític que Darias, haurà de reiniciar la «taula de diàleg» amb el Govern, pactada amb ERC a canvi de la seva abstenció en la investidura de Sánchez i aparcada en els últims mesos, a causa de la pandèmia i la inestabilitat política a Catalunya. Però si finalment es compleixen les expectatives dels socialistes i Illa aconsegueix convertir-se en president, possibilitat que ara mateix sembla difícil a causa del complex escenari de pactes després dels comicis, l'organisme no es reactivarà de la mateixa forma.

Ni Madrid, on va residir en la seva etapa de diputat, ni La Moncloa, on va treballar com a membre del Gabinet de la Presidència, són territoris desconeguts per a Iceta. Tot i això, segons els plans de Sánchez, el retorn del líder del PSC a la capital espanyola s'hauria d'haver produït abans, fa un any i mig, quan el cap de l'executiu va intentar que presidís el Senat, una possibilitat que l'independentisme va frustrar. Després, el seu nom va sonar amb força per incorporar-se a l'executiu, quelcom que no va succeir.