Un descuit de la Comissió Europea al publicar el contracte de compra de vacunes a AstraZeneca ha revelat una sèrie de detalls del mateix que apareixien ocults al principi, com el cost estimat de la compra de 300 milions de dosis per part del bloc, que ascendeix a 870 milions d'euros.

Brussel·les va publicar una primera versió del document amb moltes parts tapades, que corresponen en gran part a aspectes de l'acord que el laboratori volia mantenir en secret. Però la revista alemanya 'Der Spiegel' es va adonar que part del text esborrat continuava sent visible en la barra de 'Marcadors'. L'Executiu comunitari va corregir aquest error en una versió posterior del document que va pujar al seu web.

El descuit comès amb la primera versió, no obstant això, no dona lloc a conèixer les xifres de la taula que s'adjunta al final del contracte i en la qual estan detallats els lliuraments per trimestre que la farmacèutica s'havia compromès a lliurar als Estats membres.

Però sí que permet llegir que totes dues parts van calcular que el cost estimat de tota l'operació ascendeix a 870 milions d'euros per la compra de les 300 milions de dosis que el club s'havia reservat (a les quals cal sumar la possibilitat d'adquirir altres 100 milions en una etapa posterior).

L'Executiu comunitari ja havia anunciat que el contracte estipula el pagament a compte per part de la institució europea de 336 milions d'euros, per la qual cosa als Estats membres els correspon pagar al laboratori 534 milions.

Aquest càlcul coincideix amb el preu per unitat que es va conèixer fa algunes setmanes, quan una secretària d'Estat de Bèlgica va donar a conèixer per error el preu a pagar per dosi a AstraZeneca. Cada dosi té un preu de 2,90 euros, dels quals 1,78 euros són pagats pels països i 1,12 euros són a càrrec de l'Executiu comunitari.

Sense dades essencials

En aquest sentit, la Comissió Europea va fer aquest divendres al matí públic l'acord amb la farmacèutica anglosueca AstraZeneca després dels problemes de lliuraments de la seva vacuna a la Unió Europea (UE), un document en el qual falten dades essencials, però que apunta al fet que el laboratori hauria d'usar les seves plantes britàniques per a complir les seves obligacions amb els Vint-i-set.

La publicació del contracte, signat el passat 27 d'agost, es produeix a causa de la disputa oberta que Brussel·les manté amb AstraZeneca pels problemes de producció i lliurament de la seva vacuna a la UE i a unes hores que l'Agència Europea del Medicament (EMA) anunciï avui si dona el vistiplau al medicament.

Es tracta del segon contracte de vacunes que, previ acord amb el laboratori, la Comissió posa a la disposició del públic a la seva versió censurada, després que ho fes amb l'alemanya CureVac a mitjan gener.

Quant a la fabricació de les vacunes, el contracte amb AstraZeneca estipula que l'empresa ha de fer "esforços raonables per a produir les dosis inicials que es distribuiran a la UE", així com els dos terminis per als lliuraments de les mateixes (300 milions) una vegada rebuda l'autorització de la EMA.

El primer es fixa en el primer trimestre de 2021, mentre que per a la resta de lliuraments hi ha una data límit que s'ha ocultat en la versió censurada del contracte.

Fonts comunitàries estimen que un 95% de les parts titllades del contracte fet públic, disponible en la pàgina web de la Comissió i la revisió precisa de la qual recau en especialistes legals, s'han ocultat a petició de la companyia.

Plantes de Regne Unit

Quant al lloc de fabricació, el contracte estipula que AstraZeneca ha de fer, una vegada més, "esforços raonables" per a produir la vacuna a les seves fàbriques de la UE i el Regne Unit. També que podria fabricar-la en les seves instal·lacions en altres parts del món "si és apropiat per a accelerar el subministrament de vacunes a Europa" i sempre que AstraZeneca notifiqui a la Comissió l'ús d'aquestes.

"Sempre hem dit que, de fet, hi ha una sèrie de fàbriques en el contracte amb AstraZeneca i es preveu que aquestes contribueixin a l'esforç d'AstraZeneca de lliurar dosi a la UE", va dir en roda de premsa el portaveu cap de la Comissió Europea, Eric Mamer.

Si la companyia no pot complir amb la seva intenció de produir les vacunes en les instal·lacions de la UE, la Comissió o els Estats poden presentar a l'empresa una llista dels fabricants en sòl comunitari capaços de produir la vacuna i AstraZeneca ha de fer "esforços raonables" per a contractar a aquestes organitzacions per a augmentar la seva capacitat de producció a la UE.

Les fonts comunitàries van apuntar al fet que l'obligació de complir amb els "esforços raonables" es refereix tant a la conducta de la companyia com als resultats tangibles en termes de vacunes lliurades.

De l'abast d'aquests esforços queden fora altres circumstàncies que escapen al control de l'empresa, com que la EMA validi el seu ús o no.

També van assenyalar que, en última instància, seria un jutge qui ha de determinar si la companyia va realitzar aquests "esforços raonables" per a complir amb els pactes i que en cap cas queda a discreció de la mateixa empresa, encara que van subratllar que l'objectiu principal ara per a la UE és aconseguir les dosis i no arribar a un possible judici per violació de contracte.

Regne Unit no tindria prioritat

D'altra banda, el contracte també sembla clar respecte a la suposada prioritat que -segons defensava AstraZeneca- que tenia el Regne Unit per haver signat el contracte abans que la Unió Europea: el laboratori va oferir a la Unió Europea la seva "garantia" que no estava sota "cap obligació, contractual o d'un altre tipus, amb cap persona o tercer" que entrés en conflicte, fos inconsistent o impedís el compliment dels pactes amb Brussel·les.

En el cas que les vacunes acordades no es lliurin, o es lliurin més tard de les dates pactades (que apareixen censurades en el text que han acordat publicar la farmacèutica i la Comissió), l'obligació de pagament per part de la Brussel·les queda suspesa i només continuarà quan es completa el lliurament.

En cas de disputa sobre el contracte, el mateix està subjecte a la legislació i la jurisdicció de Bèlgica, país on té la seva seu la Comissió Europea, mentre que la farmacèutica apareix en el document domiciliat a Suècia.

El contracte s'ha fet públic després que AstraZeneca anunciés el divendres passat que només lliuraria a la UE al primer trimestre del 2021 un 25% de les dosis pactades.

En la disputa amb AstraZeneca, que totes dues parts assenyalen s'ha reconduït cap a la cerca d'una solució "constructiva", Brussel·les va suggerir que el laboratori estava lliurant a altres països, en referència al Regne Unit, bovines que la Comissió entén que li correspondrien a la UE i va acusar la farmacèutica d'oferir versions contradictòries sobre els seus problemes de producció.

Per tot això, la Comissió ha dissenyat un mecanisme "d'emergència" que presentarà aquest divendres i que li permetrà a la UE controlar i, eventualment bloquejar, les exportacions a tercers països de les vacunes contra la Covid-19 produïdes en el territori de la Unió Europea.

Von der Leyen "Hi ha lliuraments clars"

Aquest diumenge, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, mantindrà una reunió amb els consellers delegats de les empreses farmacèutiques amb les quals Brussel·les ha signat contractes de compra de vacunes a compte.

El contracte conté "lliuraments clars" de dosis per a desembre i els tres primers trimestres de 2021, segons va explicar Von der Leyen. "Estan en el contracte", va assegurar la presidenta de la CE en una entrevista amb la ràdio alemanya Deutschlandfunk en la qual explica detalls sobre el contracte i el seu contingut. Sobre les parts suprimides, va apuntar que "són dades empresarials sensibles; això és clar".

La presidenta de la CE rebutja els arguments de l'empresa anglosueca en relació amb el retard en el subministrament. Al·ludeix a l'expressió "millor esforç" esmentat per la farmacèutica i Von der Leyen afirma que això va ser vàlid "quan encara no era clar si podrien desenvolupar una vacuna".

"Aquest temps ha passat. La vacuna és aquí (...) Amb el desenvolupament d'una vacuna que funcioni i que sigui segura, hi ha quantitats de lliurament molt clares, tant per a desembre de l'any passat com per als trimestres: el primer, el segon i tercer. Estan en el contracte", avança la presidenta de la CE.

"I hi ha llocs de producció que se suposa que produeixen aquestes quantitats de lliurament", continua Von der Leyen, qui agrega: "Hi ha ordres vinculants i el contracte és molt clar. AstraZeneca també ens ha assegurat expressament en aquest contracte que no existeixen altres obligacions que impedeixin l'execució del contracte, i això és el que ens importa, simplement".

Von der Leyen manifesta que el que la CE vol és "una explicació plausible de per què existeixen aquests problemes inicials, i després treballarem junts per a resoldre'ls. Volem transparència. Volem saber què està passant", insisteix.

"El contracte és clar --va insistir. Existeix una ordre vinculant i cap altra obligació s'interposa en el camí del contracte. Sap vostè?. No és com fer cua en la fleca, però hi ha un contracte. Es tracta de milions d'euros que han estat preinvertidos per la Unió Europea", diu la presidenta de la CE.

I recorda que la UE va gastar diners en empreses com AstraZeneca "amb l'estipulació clara que estem construint les capacitats de producció necessàries per a dur a terme tals produccions en massa" de la vacuna.

· Consulta tota la informació relacionada amb el coronavirus