La tercera onada ha tornat a col·locar Espanya al capdavant dels països amb més contagis per habitant a Europa, només amb Portugal per davant. No ha arribat a les cotes del Regne Unit i Irlanda, degudes a la variant britànica, ni sembla que hi hagi d'arribar, però aquests dos països han reduït dràsticament la incidència del virus en les dues últimes setmanes gràcies a dures mesures de confinament i ja estan per sota del nostre país.
Espanya va ser el país amb més incidència d'Europa al principi de la segona onada, tot i que després la van superar molts altres. Ara està passant el contrari. Quan la tercera onada amaina als països més afectats, Espanya se situa dalt de tot de la taula. Cap país dels més importants d'Europa ha patit un repunt tan exagerat de casos després de Nadal.
800.000 contagis al gener
Des que va començar l'any, el Ministeri de Sanitat ha comptabilitzat ja més de 800.000 contagis, de què es derivaran unes 10.000 morts. Una factura sens dubte molt alta per «salvar el Nadal».
La majoria dels experts creuen que en alguna mesura, difícil de determinar, la nova variant britànica del coronavirus ha d'haver contribuït a aquesta explosió de casos a Espanya. Al Regne Unit i Irlanda, on copa més del 90% dels contagis en algunes zones, es va arribar a incidències màximes de 1.165 casos per 100.000 habitants en 14 dies, en el cas de la Gran Bretanya, i de 1.479 en el cas irlandès. A Portugal, amb una prevalença del 50%, és de 1.587 i encara no s'entreveu el pic de la corba.
Incidència quintuplicada
A Espanya la prevalença supera en algunes zones el 20%, però la mitjana nacional, difícil de calcular per la falta d'estudis, se situaria entre el 5% i el 8%, segons Fernando Simón. La qüestió és que en poc menys d'un mes s'ha quintuplicat la incidència, fins als 1.051 casos per 100.000 habitants registrats aquest dijous, segons les estadístiques europees.
Pel que fa a l'àmbit hospitalari sortim encara pitjor parats. No hi ha dades recopilades per cap organisme europeu però un dels comptes de referència a Twitter per seguir la pandèmia, el de Miguel Ángel Reinoso, col·loca Espanya com el país europeu amb més ingressos a l'uci per 100.000 habitants, 9,48, fins i tot per davant de Portugal (7,51), que ja s'està plantejant traslladar pacients a l'estranger.
Tot i que les imatges que ens arriben de la Gran Bretanya i Portugal semblin més impressionants que les del País Valencià o Madrid, pel que fa als hospitalitzats per 100.000 habitants estem també per davant de la Gran Bretanya. 66 davant 56.
Canvi d'enfocament
L'aparició de la soca britànica, més contagiosa i probablement més letal que les anteriors, ha canviat l'enfocament amb què la major part dels països afronten la pandèmia. Els primers damnificats estan aconseguint superar-la amb confinaments estrictes no equiparables amb les mesures que la majoria d'autonomies estan prenent a Espanya, tot i que tampoc arriben a l'extrem del confinament espanyol del març.
Al Regne Unit, per exemple, no es pot sortir de casa sense un «motiu raonable». Les escoles i l'hostaleria estan tancades, el teletreball és obligatori i s'han prohibit els viatges a l'estranger que no siguin imprescindibles. I si ho són s'han de sotmetre a quarantenes en hotels posats a disposició pel Govern. Ja ha baixat a 742 casos per cada 100.000 habitants.
Portugal va intentar superar l'onada amb les escoles obertes però el cap de setmana passat va tirar la tovallola i va anar al tancament total. Acaba de clausurar les fronteres.França i Alemanya
¿Què estan fent grans països com Alemanya i França davant la nova amenaça? França va ser dels països més perjudicats durant la segona onada. Va arribar a un pic de 1.009 casos l'11 de novembre, però amb un confinament dur va aconseguir baixar a uns 200. Manté l'hostaleria tancada des de fa tres mesos, però va reobrir les escoles després de Nadal i va aixecar el toc de queda. Davant el repunt de casos i l'amenaça de la B117, l'ha tornat a instaurar a partir de les 18.00 hores, ha reforçat el control fronterer i es planteja seriosament tornar a un confinament estricte si això no funciona.
Alemanya encara és a la segona onada. Aquesta va arribar al seu màxim (412 casos per 100.000 habitants) el 24 de desembre i ara està en 239, quatre vegades menys que Espanya, però la considera molt alta i davant l'amenaça britànica seguirà amb un confinament estricte, que inclou el tancament de les escoles i l'hostaleria des de ja fa gairebé tres mesos.
El temor als 'supercoronavirus' ha fet que Angela Merkel hagi impedit els vols a zones on circulen les noves soques (la sud-africana i la brasilera també), com ha recomanat la Comissió Europea. També Bèlgica, els Països Baixos, Dinamarca i Finlàndia han adoptat restriccions frontereres.La reacció espanyola
El Govern i les autonomies han afrontat la tercera onada a Espanya sorpreses per la seva magnitud. Esperaven un rebrot per la relaxació nadalenca però no d'aquestes dimensions. La reacció de l'Executiu ha sigut aferrar-se a l'estratègia que, segons el seu parer, va aconseguir doblar la segona, tot i que aquesta no va arribar a tocar fons (mai va baixar dels 189 casos), ni les seves característiques són les mateixes.
L'estratègia consisteix a empènyer les comunitats perquè prenguin elles les mesures que els permet l'actual estat d'alarma, però la majoria ho han fet tard i arrossegant els peus. Encara n'hi ha algunes, com Madrid i Andalusia, que no han esgotat el marge i mantenen oberts parcialment l'hostaleria i els comerços. Vuit autonomies reclamen reformar l'estat d'alarma per poder confinar o avançar el toc de queda però l'Executiu els torna la pilota i els demana que esgotin les possibilitats del marc actual.
Brots molt virulents
El resultat és que ni s'esgota el marc actual a tot arreu ni es prenen mesures més restrictives com les adoptades per altres països europeus davant les noves soques emergents. Aquí aquest factor no sembla haver calat a les administracions malgrat que, d'aquí a quatre o cinc setmanes, ja serà la soca dominant i està causant brots molt virulents.
A Catalunya s'han allargat les actuals restriccions (de les més dures), en part per la B117, però s'ha decidit esperar a veure si la situació empitjora per fer més passos. Cal veure l'impacte que tindrà, però si és molt important, les mesures per tallar-lo potser arribin massa tard i a sobre amb unes eleccions pel mig.
Les estadístiques d'Espanya
La dada que s'ofereix en aquesta informació sobre la incidència d'Espanya no coincideix amb la que facilita Sanitat perquè està comptabilitzada a partir de la data de notificació mentre el ministeri ho fa per data de diagnòstic. El Centre Europeu de Control de Malalties utilitzava el mateix criteri que el Govern a tots els països europeus, però l'ha modificat en l'adonar-se'n que el retard en les notificacions provocava que les dades d'incidència sempre fossin inferiors a les reals. Per fer comparatives homogènies entre els diferents països cal utilitzar per tant el nou criteri.
En el cas espanyol, Sanitat va xifrar la incidència en 886 casos divendres passat i va registrar la primera baixada l'últim mes, però segons els càlculs per data de notificació la incidència era de 1.051. La corba d'Espanya «presenta moltes línies trencades perquè hi ha dies que no notifica res als organismes internacionals i de vegades acumula en un de sol les dades de tres dies», explica l'investigador del BIOSCOMC de la Univesitat Polítècnica de Catalunya, Daniel López Codina, que ha facilitat les dades per aquesta informació. Aquest critica que només Suècia i Espanya tenen «un comportament tan negligent i inexplicable» amb el subministrament de les dades.
