31 de gener de 2021
31.01.2021
Diari de Girona

El repàs cronològic d'un any de pandèmia de covid-19 a Espanya

Cronologia de les notícies de l'emergència sanitària des de la detecció del primer cas a l'illa de la Gomera

31.01.2021 | 19:01
El repàs cronològic d'un any de pandèmia de covid-19 a Espanya
El repàs cronològic d'un any de pandèmia de covid-19 a Espanya

Des del 31 de gener de 2020 Espanya ha viscut un any de pandèmia de la covid-19, marcat per l'elevat número de morts, més de 58.000, per la declaració de l'estat d'alarma, setmanes de confinament, l'obertura d'un hospital a  l'IFEMA o l'arrencada de la vacunació.

Aquestes són les principals notícies, resumides en la següent cronologia:

2020


31 de gener. Es confirma el primer cas de coronavirus en territori espanyol: un turista alemany a La Gomera (Canàries). Arriba a Madrid una vintena d'espanyols repatriats de la ciutat xinesa de Wuhan.

12 de febrer. Es cancel·la el Mobile World Congress de Barcelona

25 de febrer. Primers casos a la península: tres persones de Castelló, Barcelona i Madrid que havien viatjat a Itàlia. Es comencen a fer proves a malalts amb pneumònia d'origen desconegut.

26 de febrer. Un home de 62 anys hospitalitzat a Sevilla, primer cas no importat del virus.

3 de març. Es confirma la primera mort per coronavirus: un home que va morir el 13 de febrer a València.

9 de març. La Comunitat de Madrid i les localitats de Vitòria i Labastida, al País Basc, són declarades zones de "transmissió comunitària alta", per la qual cosa suspenen les classes i es recomana el teletreball.

10 de març. Congrés i Senat suspenen les seves activitats i es prohibeixen els vols des d'Itàlia.

11 de març. L'OMS declara la pandèmia.

14 de març. El govern espanyol aprova l'estat d'alarma.

15 de març. L'Executiu anuncia un paquet de mesures que inclou: control de la sanitat privada, contractació de personal sanitari i desplegament dels cossos de seguretat de l'Estat i les forces armades.

16 de març. Tancament de les fronteres terrestres. S'ajornen les eleccions basques i gallegues. Al·luvió de demandes d'empreses per tal d'acollir-se a expedients de regulació d'ocupació temporals (ERTO).

21 de març. Constituït el Comitè Científic de la covid-19, liderat pel doctor Fernando Simón.

22 de març. A Madrid comença a funcionar l'hospital d'Ifema.

23 de març. El Palau de Gel de Madrid es converteix en una gran morgue.

24 de març. El govern central aprova 20.000 milions d'euros en avals per a donar crèdit a empreses.

30 de març. Paren les activitats no essencials.

31 de març. El Consell de Ministres aprova ajudes al lloguer i prohibeix els desnonaments i talls de subministraments bàsics.

2 d'abril. Es registren 950 morts en un sol dia.

13 d'abril. Empleats de la indústria i la construcció tornen al treball.

18 d'abril. Se superen els 20.000 morts

26 d'abril. Comencen els passejos dels nens.

28 d'abril. El govern espanyol aprova un pla de desescalada amb quatre fases i diferents velocitats segons illes i províncies.

2 de maig. Milers de persones surten al carrer en el primer dia de sortida generalitzada, s'organitzen per edats i franges horàries.

16 de juny. El govern central aprova un fons de 16.000 milions d'euros per a les CCAA.

21 de juny. Després de 98 dies i sis pròrrogues, finalitza l'estat d'alarma i es reobren les fronteres a països europeus. En els dies següents, els rebrots porten a imposar restriccions en quatre comarques d'Aragó i confinaments en les del Segrià (Lleida) i de Mariña (Lugo).

8 de juliol. Catalunya estableix l'ús obligatori de mascareta en espais públics, mesura que adopten també altres comunitats.

16 de juliol. Homenatge a les víctimes de la covid-19.

14 d'agost. Sanitat i les comunitats autònomes acorden tancar discoteques i bars de copes, limitar l'horari de restaurants i es prohibeix fumar al carrer.

27 d'agost. Govern central i comunitats acorden també actuacions per a la tornada al col·le.

15 de setembre. Se superen els 30.000 morts i els 600.000 contagis.

21 de setembre. Reunió del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.

29 de setembre. El Consell Interterritorial de Salut acorda -amb els vots en contra de Madrid, Galícia, Catalunya, Andalusia, Múrcia i Ceuta- restringir la mobilitat en els municipis de més de 100.000 habitants amb alt impacte.

9 d'octubre. El govern espanyol declara l'estat d'alarma a Madrid i vuit municipis de la regió.

22 d'octubre. Navarra, primera comunitat autònoma amb confinament perimetral.

25 d'octubre. El govern espanyol aprova l'estat d'alarma nacional amb toc de queda nocturn.

29 d'octubre. El Congrés avala l'estat d'alarma fins al 9 de maig i gairebé totes les comunitats estableixen confinaments perimetrals.

24 de novembre. El Consell de Ministres aprova l'estratègia de vacunació. Rècord de morts en la segona ona: 537 en un dia.

2 de desembre. El Consell Interterritorial de Salut aprova mesures per Nadal que inclouen reunions de fins a 10 persones i tancaments perimetrals. Es permet viatjar per tal de visitar a familiars i afins.

10 de desembre. La incidència acumulada baixa a 188 per 100.000 habitants, la menor de la UE. Sis dies després torna a superar els 200.

11 de desembre. Arriba la primera pacient a l'Hospital Zendal de Madrid.

27 de desembre. Comença la vacunació.

28 de desembre. Se superen els 50.000 morts.

2021

7 de gener. Ja en plena tercera onada, se superen els dos milions de contagis, en tant que la vacunació avança molt lentament.

15 de gener. Castella i Lleó aprova el toc de queda a les 20 hores, en contra del criteri del govern central.

20 de gener. Polèmica per les vacunacions irregulars, que en els dies següents motiven dimissions i cessaments.

26 de gener. Espanya frega els 900 punts d'incidència i suma 591 morts.

27 de gener. Carolina Darias substitueix a Salvador Illa al capdavant del Ministeri de Sanitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook