L'arribada de milers de subsaharians i marroquins a les costes ha enterbolit la convivència política a les Illes Canàries, les relacions amb l'Estat, la seguretat ciutadana, la xenofòbia i el racisme i els plans d'acollida. Amb la protesta de mig centenar de manifestants que dissabte van recórrer San Fernando de Maspalomas exigint més mesures contra els immigrants sota una pancarta que presidia la mobilització amb el lema «Per una illa sense violència, per més seguretat als carrers, per un control de la immigració il·legal», es tancava una setmana amb una agenda carregada per la política migratòria, no exempta de tensió, polèmiques i intercanvi d'acusacions.
Dilluns, el president canari, Ángel Víctor Torres, iniciava la setmana agraint a les comunitats gestionades pel PSOE la disposició d'acollir els nouvinguts a territori espanyol per evitar les aglomeracions al punt d'arribada, mentre la directora de la Guàrdia Civil, Maria Gámez, advertia que es disposa dels controls necessaris per evitar l'arribada de persones que puguin estar vinculades amb l'Estat Islàmic, fent-se ressò dels creixents comentaris en aquest sentit a les xarxes socials, als autors dels quals atribueix ser part d'«una xenofòbia molt clara».
La jornada de dimarts es va produir un augment de la tensió, amb la col·locació al barri de Las Rehoyas d'una pancarta amb l'expressió «No hi ha llit per a tanta gent», efecte de l'altercat amb arma blanca produït divendres anterior entre uns veïns i uns joves magribins, al qual se sumava un altre dissabte, en què un migrant va acabar amb múltiples cops. També dimarts es coneixia la retenció de diversos africans per part d'un grup de veïns després d'un robatori a La Garita. I a Valsequillo una dona denunciava una agressió per part de dos migrants que la van apedregar, segons la seva versió.
Xat de veïns preocupats
Dimecres les protestes per inseguretat ciutadana es van traslladar a Tafira Alta, on un xat agrupa veïns preocupats per l'increment de centres de menors a la zona i l'augment dels robatoris en cotxes i cases en els últims mesos, segons afirmen, i que reclamen una major presència policial davant l'amenaça que acabin per «destruir el barri», tal com va arribar a expressar el vicepresident de l'Associació Veïnal Bandama. Això, mentre la conselleria de Drets Socials de l'executiu autònom assegurava que fins a aquell moment no s'havia reportat cap denúncia en aquest sentit vinculada amb els dos centres habilitats per a menors migrants no acompanyats.
En el conflicte ja s'estan intercalant les denúncies entre illencs i forans, tal com es coneixia dijous amb migrants acollits al col·legi Lleó de la capital de Gran Canària, que temen sortir al carrer per por a les agressions, amb un balanç de set marroquins d'entre 18 i 45 anys atacats, fins i tot amb escopetes de balins i el tràfec de motos i cotxes rondant el centre per intimidar-los, segons sosté Lucía Molo, coordinadora de la Fundació Creu Blanca, motivats a través de grups a les xarxes socials, i els autors dels quals estan sent investigats per les Forces de Seguretat.
Divisió entre veïns
A Las Rehoyas, una manifestació contra els migrants a meitat de setmana dividia la postura entre veïns al barri i provocava l'inici d'un procediment de sanció per part de la Delegació de Govern per saltar-se el toc de queda. L'artista Dj Frank va assenyalar que «aquest és l'únic barri que ha tingut els ous de saltar-se la quarantena i sortir al carrer». Com a reacció a tot això, el delegat del Govern declarava divendres que s'estava investigant els promotors d'actes il·legals contra migrants, així com els rumors i denúncies falses.
