L'Exèrcit de Birmània va declarar aquest dilluns l'estat d'emergència i va prendre durant un any el control polític del país després de detenir a diversos membres del Govern, inclosa a la líder birmana i Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi.
El fins ara vicepresident, Myint Swe, que va ser nomenat en el càrrec pels militars gràcies a la potestat que els reserva l'actual Constitució, va assumir la presidència interina i li va cedir tots els poders al cap de les Forces Armades, Min Aung Hlaing, segons va informar el canal Myawaddy News, pertanyent als uniformats.
Els militars van justificar el cop per un suposat frau en les eleccions del novembre passat i van assegurar que la Comissió Electoral havia estat "incapaç de resoldre el problema".
La presa del poder castrense va arribar poques hores després de la detenció de la líder de facto del país asiàtic, consellera d'Estat i Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, i del fins avui president birmà, Win Myint, a més de diversos ministres i dirigents del partit governamental Lliga Nacional per a la Democràcia (LND).
Entre la trentena de detinguts es troben a més activistes, escriptors i artistes, segons una llista extraoficial a la qual va tenir accés Efe.
El Parlament de Birmània tenia previst celebrar aquest dilluns la primera sessió de la legislatura després de les eleccions de novembre de 2020, en les quals l'LND, formació de Suu Kyi, va aconseguir revalidar el poder amb una aclaparadora victòria.
En un comunicat penjat en un perfil verificat a Facebook de la LND, la formació va demanar als ciutadans en nom de Suu Kyi que no acceptin el cop d'estat perpetrat pels militars avui i que protestin.
"Les accions dels militars porten de nou al país a la dictadura", assenyala l'escrit. Les línies de telèfon i comunicacions van ser tallades des de primera hora del matí a tot el país mentre només algunes línies d'internet continuen operatives. L'únic mitjà de comunicació que està emetent és el canal dels militars.
L'Associació de Bancs de Birmània va anunciar en un comunicat el tancament de les entitats a causa de la "inestabilitat del sistema i la lenta connexió a internet" des d'avui i fins a pròxim avís, encara que alguns bancs pertanyents a l'Exèrcit continuen operatius.
Durant el matí es van veure a Yangon, la major ciutat del país, llargues cues en els caixers automàtics dels bancs, que en alguns casos s'havien quedat sense efectiu.
Birmània suposadament ha tancat a més l'espai aeri des d'avui i fins al 31 de maig, segons una comunicació enviada a les aerolínies a la qual han tingut accés fonts diplomàtiques.
Després de conèixer-se les detencions, el Govern dels EUA va dir estar "alarmat" pels esdeveniments a Birmània i va demanar als militars que alliberin als polítics detinguts i s'adhereixin als principis democràtics.
El Japó va fer per la seva part una crida a Birmània perquè resolgui pacíficament els conflictes interns al país després del cop d'estat militar i l'Índia va defensar "la transició democràtica" iniciada al país en 2011 després de gairebé mig segle de dictadura de l'Exèrcit.
Els rumors de cop d'Estat s'havien anat intensificant des que dimarts passat el portaveu militar Zaw Min Tun es negués a descartar la presa del poder per part de l'Exèrcit després de denunciar suposades irregularitats en les eleccions legislatives del passat 8 de novembre.
El poderós Exèrcit de Birmània, que va governar el país entre 1962 i 2011, quan es va iniciar una transició controlada cap a la democràcia, finalment va rebutjar el dissabte aquesta possibilitat i va garantir en un comunicat el seu compromís amb la defensa de la Constitució.
L'aclaparadora victòria electoral de Suu Kyi va demostrar la seva gran popularitat a Birmània, malgrat la seva mala reputació internacional per les polítiques contra la minoria rohingya, a la qual gran part se li nega la ciutadania i el vot, entre altres drets.
Les suposades irregularitats en els últim comicis van ser denunciades en primer lloc pel Partit de la Solidaritat i el Desenvolupament de la Unió (USDP), la formació creada per l'anterior junta militar abans de dissoldre's.
La Comissió Electoral ha negat el frau electoral en les eleccions de novembre, guanyades amb una majoria aclaparadora per la Lliga Nacional per a la Democràcia en aconseguir el 83 per cent dels 476 seients del Legislatiu.
El USDP va ser el gran perdedor de les eleccions, en aconseguir només 33 escons, i s'ha negat a acceptar els resultats, arribant a demanar que se celebrin nous comicis organitzats per l'Exèrcit.
Els militars, que van redactar l'actual Constitució en un pla de ruta per a aconseguir una "democràcia disciplinada", comptaven ja amb grans poders al país, en disposar del 25 per cent dels escons del Parlament i dels influents ministeris de l'Interior, Fronteres i Defensa.
