La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, porta setmanes en el punt de mira a causa dels retards en l'arribada de les vacunes contra el coronavirus, negociades pel seu equip en nom dels Vint-i-set i que han obligat alguns Estats membres a posar el fre a la campanya de vacunació. Una pressió que va assolir la setmana passada el seu moment més difícil quan una filtració va revelar que tampoc la farmacèutica anglosueca AstraZeneca compliria amb el contracte signat amb la Unió Europea i entregarà aquest primer trimestre del l'any només una quarta part dels fàrmacs promesos (més de 100 milions).
Davant el temor a una fuita de vacunes cap a països tercers com el Regne Unit, la reacció de Brussel·les va ser posar en marxa un mecanisme per controlar l'exportació de les vacunes fabricades per les farmacèutiques amb les quals els Vint-i-set han signat acords de compra anticipada. Un instrument que en última instància permet als estats membres impedir l'exportació de vacunes si consideren que l'empresa en qüestió no compleix les seves obligacions contractuals.
La jugada, però, li va sortir malament per un error polític important comès pel seu equip més proper que ha posat en dubte la seva feina. I és que el mecanisme es va llançar amb un dany col·lateral que afectava directament un altre dossier igual d'explosiu que l'estratègia de vacunació com és el Brexit. En la seva primera versió, el mecanisme de transparència incloïa la suspensió de l'aplicació del protocol entre Irlanda i Irlanda del Nord, creat per evitar el retorn d'una frontera dura a l'illa i protegir els acords de pau de Divendres Sant.
L'article 16 de la mateixa ho permet en cas de «greus dificultats econòmiques, socials o mediambientals» i és el que va decidir activar l'equip de l'exministra de Defensa alemanya per por que les vacunes europees poguessin entrar al Regne Unit a través d'Irlanda de Nord. El problema és que la decisió es va prendre amb extremada rapidesa, sense consultar ni Londres ni Dublín, ni pel que sembla, el negociador europeu, Michel Barnier, o la comissària irlandesa Mairead McGuinnes, que diumenge reconeixia que «va ser un error».
Von der Leyen es va veure obligada gairebé immediatament a retirar el text per intentar apagar l'incendi iniciat a Londres, Belfast i Dublín a cop de telèfon i revisar el contingut del reglament per garantir que el nou instrument, que estarà en vigor fins al 31 de març, no afectarà el protocol d'Irlanda. «Com diem al meu país, només el Papa és infal·lible. L'important és reconèixer aviat l'error i corregir-lo», va assegurar el seu portaveu, Eric Mamer, apuntant cap al vicepresident executiu Valdis Dombrovskis. «El que puc dir és que hi ha un gabinet que ha liderat això i és el vicepresident executiu perquè és responsable del comerç», va afegir.
Penjada del telèfon
Des que va passar, l'alemanya ha estat penjada del telèfon per intentar arreglar la situació, encara que les crítiques a la seva gestió no han deixat d'aflorar a la capital comunitària. Entre d'altres motius, per centralitzar les decisions més importants en el seu equip més proper de col·laboradors, arribats amb ella des de Berlín, sense comptar fins a l'últim moment amb el Gabinet de comissaris, sense confiar en l'engranatge de la Comissió, i per comunicar sistemàticament primer a la premsa alemanya ignorant en certa forma la resta del públic europeu. El grup liberal a l'Eurocambra, per exemple, ha demanat la seva compareixença pública per donar explicacions i aclarir allò succeït, encara que per ara només acudirà avui a una reunió del grup a porta tancada.
