Nou intent per donar estabilitat a Itàlia. El president del país, Sergio Mattarella, va encarregar ahir a Mario Draghi -l'expresident del Banc Central Europeu, l'home del famós «el que sigui necessari» per treure Europa de la crisi- la formació d'un nou Govern a Itàlia, i aquest va acceptar l'encàrrec «amb reserva», com sol ser habitual. «Responc positivament a la crida del president de la República. Tenim a disposició els recursos extraordinaris de la UE, amb una mirada atenta al futur de les joves generacions. Amb gran respecte em dirigiré al Parlament», va explicar Draghi en la seva primera intervenció després de rebre l'encàrrec. «És un moment difícil» que requereix «unitat i capacitat de donar una resposta responsable i positiva», va afegir l'expresident del Banc Central Europeu i exvicepresident de Goldman Sachs, que va aparèixer visiblement emocionat i va repetir diverses vegades les paraules «compromís»,« unitat» i «esperança».

«Cal derrotar la pandèmia, completar la campanya de vacunació, donar resposta als problemes quotidians dels ciutadans», va afirmar Draghi, el candidat al càrrec que va promoure el mateix Matteo Renzi, el líder d'Itàlia Viva que el passat 13 de gener va dinamitar la coalició de centreesquerra en retirar-li el seu suport.

Tasca complicada

Dit això, el camí de Draghi a hores d'ara serà complicat. I això en particular perquè el seu nom ha dividit el Moviment 5 Estrelles (M5S), formació que ara està en risc d'esclatar. Un primer «no» a donar suport al banquer italià va arribar del còmic Beppe Grillo, fundador d'aquest partit, així com de l'ala més antisistema de la formació que dirigeix Alessandro Di Battista, que va titllar el banquer d'«apòstol de les elits».

Per contra, el Partit Democràtic (PD), la formació més perjudicada políticament per la decisió de Mattarella d'optar per un Govern institucional, ha enviat senyals de distensió. «Gran respecte, gran estima, gran confiança en el president Mattarella i en el professor Draghi en un moment molt difícil per a la política i el país», va assegurar Valeria Fedeli, senadora del PD. En la mateixa línia també es va pronunciar Renato Brunetta, un dels polítics més propers a Silvio Berlusconi, l'antic primer ministre italià, qui, en el seu moment, va ajudar Draghi a obtenir el càrrec de president del BCE.

Renzi va instar «totes les persones de bona voluntat» a acceptar la proposta de Mattarella, ja que considera que «és el moment dels constructors» per sortir de l'actual crisi política al país transalpí, segons Europa Press.

Per la seva banda, el líder de la Lliga, Matteo Salvini, va dir no tenir «prejudicis» amb Draghi -«si fa seves les nostres propostes per rellançar el país estaríem feliços», però va plantejar que seria «millor» convocar eleccions i evitar un escenari d'interinitat que, en principi, s'allargaria fins a l'any 2023.

Una postura similar va plantejar la líder de Germans d'Itàlia, Giorgia Meloni, que, si bé va insistir en la seva defensa de nous comicis, també es va mostrar disposada a treballar «pel bé de la nació».

Amb aquest preàmbul, Draghi va començar ahir les seves rondes de reunions amb una trobada amb el president del Congrés italià, Roberto Fico.