La variant britànica del coronavirus SARS-CoV-2, que es considera fins a un 70% més contagiosa, ha adquirit una mutació que la converteix en encara més problemàtica: l'E484K, anomenada per similitud gràfica «Erik», i que està associada a resistència a la immunitat, tant a la dels anticossos naturals, produïts després d'una infecció, com als que estimulen les vacunes. Erik, mutació present en les variants brasilera P.1 i sud-africana (B.1351), s'uneix a Nelly, la mutació N501Y que tenen les tres. Alguns científics creuen que aquesta evolució del virus, verificada en 11 pacients, no és un fet aïllat, sinó que podria repetir-se en altres llocs del món. A Espanya, aquesta «variant de preocupació» britànica, la B.1.1.7, podria ser la predominant al març.

L'informe científic l'ha realitzat el departament de Salut Pública d'Anglaterra, on es va detectar aquesta variant, anomenada tècnicament VOC 202012/01, el mes de setembre passat. Alguns investigadors consideren que aquests casos han adquirit la mutació Erik de manera independent un de l'altre, sense un origen únic. Això suggereix, sostenen, l'existència d'una evolució convergent, la qual cosa, si es confirma, resultaria preocupant.

Un exemple d'evolució convergent o convergència evolutiva és la capacitat de vol en els animals, que va ser adquirida de manera independent pels ocells (ovípares) i les ratapinyades (mamífers), pertanyents a branques molt distants en l'arbre de l'evolució. Aquests canvis confereixen a aquestes espècies un avantatge evolutiu.

I quin seria l'avantatge evolutiu en adquirir la mutació Erik? El viròleg Björn Meyer, de l'Institut Pasteur, creu que, fins a cert punt, té un «efecte estabilitzador» sobre la mutació Nelly (N501Y): «Les dues unides s'agafen millor al [receptor] ACE2, ja que estan al final d'un bucle», explica el científic a Twitter. En altres paraules, la parella formada per Nelly i Erik, totes dues mutacions en la proteïna espiga (S), permet que el virus obri millor el «pany» de les nostres cèl·lules que és el receptor ACE2.

Sobre aquesta circumstància ha alertat a Twitter l'epidemiòleg Eric Feigl-Ding, un dels divulgadors de notícies científiques sobre la pandèmia de covid-19 més seguits en aquesta xarxa social. El científic estatunidenc recorda que aquesta mutació es produeix en el domini receptor-obligatori (RBD, sigles de receptor binding domain), i que va eludir els anticossos neutralitzadors en 9 de cada 11 persones en un experiment realitzat al Bloom Lab de Seattle (els Estats Units).

Feigl-Ding sosté que aquest matrimoni de conveniència entre Nelly i Erik no és un esdeveniment fortuït. Per a això al·ludeix a un experiment realitzat a Siena, Itàlia. Un grup d'immunòlegs italians va utilitzar el sèrum de 20 pacients de covid-19 que ja havien passat la malaltia i havien generat anticossos.

Van abocar aquest plasma de convalescents sobre el coronavirus més d'una dotzena de vegades per accelerar la seva evolució. Passats 80 dies, va aparèixer la mutació Erik en el citat domini receptor-obligatori (RBD) de la proteïna S.

Feigl-Ding, que va treballar 16 anys a la Universitat d'Harvard, és pessimista sobre l'efecte d'aquesta conjunció Nelly-Erik. Què significarà per a la immunitat i les vacunes contra infeccions naturals prèvies? «Moderna ha descobert que la seva vacuna és menys eficaç per a la variant sud-africana amb E484K (Erik). Però amb el descobriment que E484K ha estat ara adquirit per algunes variants britàniques, aquesta és una mala notícia. Espero que no es converteixi en una supercepa», va comentar.

No tots els científics estan d'acord amb aquestes alarmants prediccions. Federico Martinón-Torres, prestigiós investigador de vacunes i genètica de l'Hospital Clínic Universitari de Santiago, va precisar, després de revisar la informació de manera sumària, que «no tenim dades que permetin fer aquestes asseveracions. Et pots tirar a la piscina i encertar o no, i evidentment el virus canvia, i al final algun encertarà».