El més alt tribunal civil d'Escòcia ha rebutjat pronunciar-se sobre si el Parlament escocès té dret a convocar un referèndum d'independència sense autorització del Govern britànic. La magistrada Aisla Carmichael del Tribunal de Sessions d'Edimburg va dictaminar que la consulta presentada pel militant independentista Martin Keatings és «hipotètica, acadèmica i prematura», sense que necessiti expressar cap opinió sobre els assumptes legals que han estat plantejats. La jutgessa va assegurar que hauria arribat a la mateixa conclusió fins i tot «si hi hagués alguna proposició de llei a considerar» i, per tot això, «és innecessari i seria inapropiat donar cap opinió sobre el tema».

El dictamen és un contratemps per a les aspiracions de la ministra principal, Nicola Sturgeon, de reptar Boris Johnson, que es nega fermament a acceptar la idea d'una segona consulta. Keatings mantenia que aquest permís del Parlament de Westminster no era necessari i que qualsevol llei sobre el referèndum aprovada a la Cambra escocesa, on el Partit Nacional Escocès (SNP) té majoria, seria legal. Johnson repeteix que no autoritzarà un segon plebiscit, però el Partit Nacional Escocès, que lidera Sturgeon, vol celebrar-lo si, com auguren els sondejos, aconsegueix la majoria a les eleccions regionals del proper 6 de maig.

La decisió és un fort cop per als nacionalistes, però no ha sorprès els experts, ni el mateix Keatings, que té previst apel·lar. «Lady Carmichael no s'ha pronunciat en el nostre favor, però tot i això és una victòria a aquest nivell, perquè és necessari recordar que tampoc s'ha pronunciat contra nosaltres», va assenyalar en una piulada. El seu equip legal argumenta que l'absència d'un full de ruta cap a la independència, que busca l'SNP, va fer que la jutgessa «no tingués mes elecció de desestimar» el cas en no posseir «la suficient informació» per considerar que la pregunta no era hipotètica.

Preludi de la batalla legal

El dictamen de la magistrada s'entén com el preludi d'una llarga batalla legal entre l'SNP i els seus simpatitzants contra Boris Johnson. «No veig com es pot evitar acabar als tribunals», va assenyalar David Hope, antic vicepresident del Tribual Suprem. L'SNP surt com a favorit en els comicis regionals i Sturgeon ha declarat la seva intenció de celebrar un segon referèndum «legal». El primer ministre britànic sempre es refereix a l'assumpte recordant el resultat contra la independència en la consulta de 2014 (55% davant del 45%) i el fet que els propis nacionalistes van al·legar que es tractava d'«un referèndum a cada generació».

Limitació legal

La llei d'Escòcia de 1998, amb la qual es van lliurar competències al Parlament d'Edimburg i es va crear l'Assemblea escocesa, estipula que els assumptes relatius a la unitat del país només pot decidir-los Parlament de Westminster. Per atorgar poders a l'executiu d'Escòcia, Johnson hauria de fer servir la Section 30 Order, com va fer David Cameron en el referèndum de 2014.