Ursula von der Leyen (Brussel·les, 1958) no va ser la primera opció dels caps d'estat i de govern de la UE per dirigir la Comissió Europea. Però amb l'aval de París i Berlín, l'exministra d'Angela Merkel, metge de professió i present en tots els governs dirigits per la cancellera alemanya des de l'any 2005, va aconseguir superar les resistències d'uns i altres i convertir-se en la primera dona a presidir l'executiu comunitari. «És la nostra ministra més feble. Aparentment és suficient per convertir-se en presidenta de la Comissió», criticava en aquell moment l'expresident del Parlament Europeu, el socialista Martin Schulz.
Des de llavors han transcorregut 14 mesos que han estat plens d'alts i baixos i crítiques constants per la seva forma de liderar i comunicar, plena d'eslògans i poc contingut. Unes crítiques que han acabat d'explotar aquesta setmana, probablement una de les més complicades que ha viscut al capdavant de l'executiu comunitari des que la pandèmia de coronavirus es va creuar en el seu camí. El problema: no s'ha prodigat en donar massa explicacions en públic, ni quan els errors van posar en risc les relacions amb Londres i Dublín, i només va començar a fer-ho quan el desastre era ja imparable.
A la defensiva
«Ha estat de vegades com el fantasma de Brussel·les», deia d'ella fa uns dies el diari alemany Der Spiegel sobre la seva tendència a amagar-se de la premsa en un article molt crític amb el seu treball a Brussel·les i, particularment, amb el que va exercir a Alemanya, especialment com a ministra de Defensa. Un càrrec que, segons la premsa alemanya, va gestionar amb un estil distant i molt a la defensiva, centralitzant i controlant el flux d'informació en el seu petit equip d'assessors.
Més d'un any després de desembarcar amb el seu equip d'assessors alemanys a l'edifici Berlaymont, on a més de despatx té un minipís de 25 metres quadrats que es va fer construir per allotjar-se a la capital comunitària, la seva estratègia és molt similar a la de Berlín. Fa poquíssimes rodes de premsa, es limita a publicar missatges i vídeos gravats a les seves xarxes socials, la seva activitat preferida de comunicació, i se li retreu dirigir la Comissió, un òrgan col·legiat, d'esquenes als comissaris.
Von der Leyen es va responsabilitzar dels errors davant els grups polítics del Parlament Europeu que li van donar suport en la seva investidura, en sengles reunions a porta tancada. Un gest que estava destinat a tranquil·litzar, crear un tallafocs i protegir una estratègia de vacunes conjunta que l'Eurocambra, l'única institució que podria arribar a reprovar la seva gestió i obligar-la a dimitir, avala malgrat els seus errors sense fissures.
Dimecres que ve, però, li tocarà fer-ho en públic davant del ple de la cambra. «Tret d'algun diputat que vulgui pressionar-la per fer campanya electoral, el tema no dóna per a més», asseguren a la institució. El temps dirà si les ensopegades d'aquesta setmana li passen factura políticament. La clau estarà en què arribin les vacunes aviat.
