Ahir dissabte es va complir un any de la primera mort a Espanya d'un malalt per covid-19, un valencià de 59 anys que havia viatjat a Nepal, un país que en aquell moment no registrava, oficialment, una gran incidència del virus. El pacient va patir una pneumònia d'origen desconegut i va morir pocs dies d'haver ingressat a l'Hospital Arnau de Vilanova de València, el 13 de febrer. No obstant això, la confirmació oficial no va arribar fins al 3 de març.

La relació d'aquella mort amb el coronavirus es va detectar després del canvi de criteri de definició de casos que el Ministeri de Sanitat va realitzar el 27 de febrer, que instava a realitzar una segona anàlisi a morts per pneumònia d'origen desconegut. L'hospital havia guardat unes mostres i, després d'aquest canvi de definició de casos, se li va realitzar una necròpsia, que va donar positiu.

En aquells moments pocs imaginaven la pandèmia que estava a punt de colpejar a tot Espanya. De fet, València mantenia encara la celebració de les seves tradicionals falles, que s'havien de celebrar aquell mateix mes de març. No va ser fins l'11 de març quan l'alcalde de València, Joan Ribó, va comparèixer per anunciar oficialment que la celebració s'ajornava a l'estiu. Concretament al 15 de juliol. Una data que dos mesos més tard, a mitjans de maig, l'Ajuntament va acabar cancel·lant definitivament.

Des de la primera mort registrada pel llavors encara conegut com a «virus de Wuhan», han mort prop de 6.000 persones a la Comunitat Valenciana, mentre prop de 400.000 han donat positiu, segons dades de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana. La incidència acumulada a la comunitat es troba a la meitat del pic de la tercera onada, 777 positius per cada 100.000 habitants, però tot i així es manté en risc extrem.

I és que a principis d'aquell mes de març, quan es va donar a conèixer oficialment la primera mort a Espanya, els contagiats encara es comptaven amb els dits de la mà, els camps de futbol seguien oberts al públic, registrant les seves habituals grans aglomeracions, i les discoteques i sales de festa mantenien la seva activitat habitual. En pocs dies, els contagis es registrarien per milers i les morts per centenars.

Tres dies després de la primera confirmació d'un mort pel virus a Espanya, el 6 de març Catalunya va anunciar la mort d'una dona de 87 anys per la mateixa causa.

Va ser la primera víctima mortal del virus a Catalunya. La dona, amb patologies prèvies, havia ingressat un dia abans al servei d'urgències de l'Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona. La víctima va ingressar al centre amb febre, inestabilitat hemodinàmica i insuficiència respiratòria marcada, segons va explicar llavors la cap d'Urgències de Can Ruti, Anna Carreras. Tenia una pneumònia i va donar positiu de covid-19.

No obstant això, el primer cas de coronavirus confirmat a Espanya pel Centre Nacional de Microbiologia va ser el 31 de gener de 2020: un turista alemany que va viatjar a la Gomera i que va quedar ingressat i aïllat a l'Hospital Virgen de Guadalupe amb quatre compatriotes. Uns dies més tard, després de complir la quarantena, l'home va poder tornar al seu país sense que hagués presentat símptomes del virus. Segons el Ministeri de Salut, l'home s'hauria contagiat al seu país abans d'arribar a l'illa.

L'augment dels contagis va fer que tot just una setmana després es decretés el confinament domiciliari de la població a tot Espanya. Des d'aquells primers dies de març, el Ministeri de Salut xifra el nombre total de morts per coronavirus en 64.217 persones i 3.041.454 de contagis. A escala mundial, el virus ha provocat ja més de 2,3 milions de morts i el nombre de contagiats, que no deixa d'augmentar en aquesta tercera onada, ascendeix ja als 108 milions de persones.