L'Audiència Provincial de la Corunya va confirmar ahir que el Pazo de Meirás és propietat de l'Estat, segons va informar el Tribunal Superior de Justícia de Galícia. El tribunal corunyès va certificar que la propietat de Meirás, situada a Sada, ha de passar a mans de l'Estat. L'audiència provincial sosté que l'immoble mai va estar a nom de Francisco Franco perquè «la donació realitzada el 1938 per la Junta Pro Pazo del Caudillo en un pergamí no era un títol hàbil per reconèixer la transmissió».

Els jutges descarten «mala fe» en la possessió per part dels demandats perquè mai van ser requerits per l'Administració perquè li lliuressin el Pazo i «porten més de quatre dècades utilitzant-lo de forma pública, pacífica, ininterrompuda i en concepte de propietaris».

Els magistrats del tribunal provincial van confirmar la sentència de primera instància pel que fa a la propietat de la casa pairal, però van revocar parcialment la resolució en altres qüestions. Reconeixen als apel·lants el dret a ser rescabalats en les despeses necessàries en què van incórrer per a la conservació de l'immoble, ja que consideren acreditat que van realitzar «múltiples obres de rehabilitació i manteniment» i que, després de l'incendi de 1978, van executar «múltiples reparacions». Els jutges entenen que és «obvi» que si l'edifici hagués estat abandonat durant quaranta-cinc anys «el seu estat actual seria ruïnós». La quantitat que haurà d'abonar-los l'Estat per aquestes despeses es definirà en la fase d'execució de la sentència.

Els magistrats de l'audiència provincial, però, consideren que no hi ha proves que els demandats fossin conscients que el títol de propietat del seu avi fos invàlid. «Per a aquests hereus, l'inici de la seva propietat és una inscripció en el Registre de la Propietat de Betanzos el 1941 d'una escriptura de compravenda atorgada davant notari en què el seu avi compra a la nora d'Emilia Pardo Bazán el pazo. Finca que el 1976 es va adjudicar a la seva àvia, posteriorment passa a ser propietat de la seva mare i, ara, d'ells. Tot amb una cadena de transmissions aparentment impecable. No s'entreveu la raó per la qual haurien de ser conscients d'una suposada irregularitat en la seva adquisició», estableix l'audiència, al mateix temps que destaca que la creença que l'adquisició era correcta també està avalada pel fet que, després de la mort de Franco el 1975, «porten més de quatre dècades utilitzant el Pazo de forma pública, pacífica, ininterrompuda i en concepte de propietaris».