L'Audiència Nacional ha donat el vistiplau a la llibertat condicional de l'expresident de Bankia Rodrigo Rato, a proposta del Centre d'Inserció Social del qual depèn, després de valorar la seva edat (més de 70 anys), comportament, el seguiment d'un programa de reinserció i l'«antiguitat» dels fets pels quals va ingressar a la presó, el cas de les targetes opaques de Caja Madrid. Rato complia des del 25 d'octubre del 2018 una condemna de quatre anys i mig de presó per apropiació indeguda. L'exvicepresident del Govern ja va obtenir l'octubre passat el tercer grau penitenciari o règim de semillibertat, que li va permetre sortir de la presó mitjançant control telemàtic.

En la seva proposta de llibertat condicional, la junta de tractament del CIS Victoria Kent ha valorat el «pronòstic favorable de Rato», que va ingressar a la presó «de manera voluntària», és «septuagenari», ha tingut una conducta penitenciària «adaptada» i ha realitzat de manera «positiva» el programa de reinserció. També ha tingut en compte l'«antiguitat» dels fets pels quals va ser condemnat i la responsabilitat civil que va pagar «íntegrament», així com la forma de vida que ha mantingut des que va rebre la semillibertat.

Arguments que ara atén el jutge, previ informe favorable del ministeri fiscal, que fixa una sèrie de mesures com la custòdia familiar o fraternal de Rato, l'obligació de residir en el lloc que designi i de fixar domicili, el seguiment pels serveis socials penitenciaris i l'obligació de comunicar qualsevol possible detenció, imputació o condemna penal.

En la seva resolució, el magistrat assenyala que l'exvicepresident del Govern ha participat «de manera positiva» en un programa de rehabilitació amb trobades de justícia restaurativa amb víctimes, similars a les que en el seu dia van mantenir els presos d'ETA penedits que es van acollir a la Via Nanclares de reinserció. Rato va assegurar a El País que, en els últims dos mesos, ha participat en sessions grupals de dues hores dirigides per una psicòloga al costat d'altres quatre presos que, de la mateixa forma que ell, estaven en règim de semillibertat. «Cada un explicava per què havíem estat condemnats i parlàvem de les víctimes dels nostres delictes», va assegurar Rato.

El programa, impartit per Concaes (Confraternitat Carcerària d'Espanya), va incloure una reunió de tots ells amb una víctima. En concret, amb el pare d'un jove que havia patit un segrest exprés a Veneçuela i que va explicar a Rato i els altres condemnats com havia estat l'experiència. Dins del programa, l'exvicepresident també va participar per Nadal en tasques de voluntariat. «Vaig ajudar a repartir joguines als nens de famílies d'altres reclusos», va detallar.

El setembre passat, la secció quarta de la sala penal de l'Audiència Nacional va absoldre l'expresident de Bankia i la resta d'acusats per la sortida a borsa de l'entitat, tot i que encara està pendent dels recursos de cassació de diverses acusacions.

A més, continua oberta la investigació sobre el seu patrimoni després que l'Audiència Provincial de Madrid ordenés fer marxa enrere al processament per suposada corrupció en la contractació de la campanya de publicitat del banc, i agrupar-la en una causa comuna amb els presumptes delictes fiscals i de blanqueig, que instrueixen els jutjats de Madrid.

L'exdirector gerent de l'FMI va ser condemnat el 2017 per l'Audiència Nacional per un delicte d'apropiació indeguda en el cas de les targetes opaques de Caja Madrid. Ell i altres 64 directius i consellers de l'entitat van gastar 12,5 milions entre 2003 i 2012 amb les targetes de crèdit opaques que els van ser lliurades al marge de les seves retribucions.