L'expresident argentí Carlos Menem va morir ahir als 90 anys després d'un llarg ingrés en una clínica de la ciutat de Buenos Aires com a conseqüència d'una infecció renal. Va ser l'home més poderós d'aquest país entre 1989 i 1999. Havia nascut a Anillaco, un poble de l'àrida província de La Rioja, a 1.100 quilòmetres de la capital, en el si d'una família d'immigrants sirians. El 1964 va viatjar a la ciutat de Yabrud, a les muntanyes Qalamouni, de Síria, el bressol dels seus pares i el lloc on va conèixer a Zulema Yoma, la mare dels seus dos primers fills, Zulemita i Carlos Jr.

Amb el retorn de Perón, després de 18 anys d'exili, va accedir el 1973 a la governació de La Rioja. Després del cop militar de 1976 va ser empresonat en un vaixell i després confinat a nord de país, on va tenir un fill extramatrimonial. Menem va començar a adquirir major dimensió nacional amb el retorn de la democràcia, el 1983. Va guanyar visibilitat amb les seves enormes patilles i un cabell que li ballava sobre les espatlles, i la seva predilecció per la faràndula.

Va arribar a la presidència enmig d'una històrica hiperinflació però no va abandonar el seu programa. La seva conversió va ser religiosa, fisonòmica i personal. Però el gir va ser abans de res polític: esdevenir un capdavanter de les privatitzacions que van modificar el teixit econòmic i van provocar un increment substancial de la pobresa i l'atur. Les antigues simpaties amb el món àrab van ser substituïdes per una adhesió entusiasta a l'anomenat «Consens de Washington». Aquest gir va situar l'Argentina en un conflicte internacional, el del Pròxim Orient, del qual era aliè. Sota el seu Govern, la ciutat de Buenos Aires va patir dos atemptats terroristes de caràcter antisemita que van deixar més de 100 morts. El 1995, el seu fill va perdre la vida en un accident d'helicòpter. La mare va assegurar que es va tractar d'una venjança contra el mandatari.