«L'any passat, vaig ser violada per un estudiant de la meva promoció». «Sé que moltes de nosaltres vam ser agredides sexualment durant els nostres anys allà». Allà no és un lloc qualsevol. Es tracta del Sciences Po Aix-en-Provence, un dels deu Instituts d'Estudis Polítics (IEP) de França, bressol de l'elit de la funció pública. Sota el hashtag #SciencesPorcs, els relats de violències sexistes i sexuals comeses en el si d'aquestes «grans escoles» es multipliquen a les xarxes socials. Als crus testimonis, s'hi suma una crítica comuna: la inacció de les prestigioses institucions, acusades de ser «còmplices de la cultura de la violació».

«Fins a quin punt ja ho sabien i no van fer res? Aquesta és la qüestió principal», planteja l'activista feminista Anna Toumazoff, antiga alumna de Sciences-Po Tolosa i precursora del moviment. «Perquè a més dels testimonis, també hem rebut moltes proves demolidores contra els IEP d'una inacció total i una elecció deliberada de deixar els violadors impunes», afegeix.

«#SciencesPorcs, en els IEP, una ´cultura del que és anormal'?», es preguntava el diari La Croix davant la magnitud del moviment, que ja suma centenars de testimonis. «El dispositiu gran escola conrea un ´entre-sí' més accentuat que serà potser més propici a aquest tipus de ´affaires'», respon el director de Sciences-Po Estrasburg, Jean-Philippe Heurtin. Si bé, segons el seu parer, es tracta d'«un problema estructural en l'ensenyament superior» i no d'una qüestió que sigiui «específica» dels Instituts d'Estudis Polítics.

Clara Gérard-Rodriguez, advocada encarregada de la lluita contra l'assetjament sexual en el si de la xarxa Sciences-Po en Femení, contesta aquesta afirmació: «Hi ha alguna cosa específica de les ´grans escoles', en el foment d'un esperit d'equip, de promoció, d'una solidaritat comuna entre els estudiants d'un mateix Institut de Ciències Polítiques [...] Molt sovint, els alumnes arriben a una ciutat on no coneixen ningú, tota la seva vida social gira al voltant de Sciences-Po, això pot desembocar en situacions d'aïllament». Sense oblidar que són les pròpies administracions d'aquestes «grans escoles» les que «promouen una cultura pròpia, repetint als estudiants que els seus companys de classe seran els seus futurs companys de feina, que formaran part de la seva xarxa professional i que tenen interès a conservar aquestes relacions fora de l'IEP», explica Gérald-Rodriguez. «En si mateixa, aquesta filosofia d'equip no té res de dolent», aclareix.