El primer ministre italià, Mario Draghi, va rebre ahir l'aval del Senat al seu Govern d'unitat cridat a resoldre la crisi. En el seu discurs per demanar el suport de la cambra, Draghi va apostar per reforçar l'europeisme d'Itàlia i impulsar les reformes que el país necessita i porta postergant anys. El discurs del primer ministre, que ha aconseguit formar un Govern amb el suport de totes les forces polítiques del país, amb excepció de la ultranacionalista Germans d'Itàlia, va ser lloat unànimement pels líders dels partits, que van destacar la seva capacitat per agrupar formacions de diferents ideologies pel bé de país.

Entre els que li donen suport hi ha la formació ultradretana Lliga, de Matteo Salvini, qui el 2020 insistia que la Unió Europea era una desil·lusió i que un referèndum sobre l'euro seria «comprensible»; i el Moviment 5 Estrelles (M5S) -tot i que aquest amb grans divisions internes-, que el 2017 va proposar una consulta popular sobre la moneda única, si bé en els últims temps han deixat aparcat aquest debat.

Draghi va deixar clara una cosa: donar suport al seu govern és «compartir la irreversibilitat de l'elecció de l'euro, la perspectiva d'una Unió Europea cada vegada més integrada. Sense Itàlia no hi ha Europa. Però fora d'Europa hi ha menys Itàlia».

L'expresident del Banc Central Europeu i exgovernador del Banc d'Itàlia va insistir que el país fomenti les relacions estratègiques dins de la UE amb França i Alemanya, però també amb Espanya, Grècia, Malta i Xipre, amb els quals comparteix la preocupació sobre com gestionar en comú el fenomen migratori.

Itàlia també haurà de reforçar llaços amb els Estats Units, participar en la millora de les relacions entre «la UE i Turquia, soci i aliat de l'OTAN», i en el diàleg amb Rússia i la Xina. Una visió estratègica global per a un país que té molta feina a fer a nivell intern.

Draghi va renyar la classe política per posposar durant dècades reformes necessàries i els va preguntar si estan fent tot el possible per «promoure el capital humà, l'educació, l'escola, la universitat i la cultura». El cap del Govern va recordar que Itàlia ha de superar la crisi econòmica provocada pel coronavirus, que segons molts organismes no s'acabarà abans de finals de 2022, i tot i així no s'haurà recuperat del tot de les crisis de 2008 i 2011.

«Itàlia treballa pel bé de les seves futures generacions?. És una pregunta a la qual hem de donar respostes concretes i urgents quan decebem els nostres joves en obligar-los a emigrar» per trobar una feina -va dir- i cada vegada que s'aproven desviacions de la despesa pressupostària que disparen el deute públic a nivells estratosfèrics «sense haver invertit de la millor manera possible recursos que sempre són escassos».

Roma calcula que el 2020 el deute es va situar en el 158% del Producte Interior Brut (PIB) pel suport a empreses i famílies penalitzades a causa de la pandèmia, molt lluny del 60% que estableix el Pacte d'Estabilitat i Creixement de la UE, congelat temporalment.

El seu Govern ha de dissenyar el pla detallat amb reformes i objectius als quals ajudaran els 209.000 milions d'euros que arribaran a Itàlia del Fons Europeu de Recuperació per invertir-los en les àrees que ja va determinar l'anterior Executiu: digitalització, transició ecològica, infraestructures, formació i investigació, igualtat i sanitat.

El primer ministre italià va apostar perquè la Unió Europea aprovi un mecanisme obligatori de quotes per a l'acollida i reubicació de migrants que arriben a les costes europees, una solució que serviria per gestionar els fluxos migratoris.

Discrepàncies entre països

L'expresident del Banc Central Europeu va assenyalar que encara hi ha discrepàncies entre els Estats del sud d'Europa, com Itàlia, Espanya, Grècia i Malta, que reben fluxos migratoris, i els del nord i est d'Europa, que estan preocupats pels anomenats moviments secundaris d'aquests migrants que entren a Europa i que després continuen el seu camí pel continent. «Itàlia, amb el suport d'alguns països del Mediterrani, com Espanya, Grècia, Xipre i Malta, proposa com a mesura concreta de solidaritat per gestionar les fronteres marítimes externes un mecanisme obligatori de migrants per quotes», va destacar.