Un tribunal argentí va concloure amb sentències massives el quart judici sobre les aberracions comeses a l'Escola de Mecànica de l'Armada (ESMA), un dels principals centres clandestins de detenció i tortura que van funcionar durant l'última dictadura militar argentina (1976-83). El veredicte, que es va donar a conèixer en el marc d'una audiència virtual, va incloure tres condemnes a presó perpètua, quatre a 15 anys i la restant, a sis anys.
L'ESMA és una ferida permanent pel seu caràcter «invisible» als ulls de la majoria de la societat. La vida quotidiana dels habitants del barri de Núñez va confrontar amb aquell imperi de l'horror. Unes 5.000 persones van passar pel predi que s'aixeca sobre l'avinguda del Llibertador, de gran circulació a la ciutat de Buenos Aires, a poques quadres del principal estadi de futbol del país, el de River Plate. La majoria forma part de la llista de milers de desapareguts per raons polítiques. En l'actualitat, la ESMA és un centre cultural i de memòria a les víctimes de la repressió estatal. L'exigència de justícia regeix les seves activitats. L'últim dels quatre judicis relacionats amb els delictes de lesa humanitat perpetrats en el seu interior es va demorar dos anys i mig a finalitzar. El Tribunal Oral 5 va trobar culpables als vuit integrants de l'anomenat «Grup de Tasques 3.3.2» per delictes de privació il·legal de la llibertat, turments, homicidis i sostracció de nens i nenes. Els condemnats són Carlos Mario Castellví, Raúl Armando Cabral, àlies Tiburón, Miguel Conde, àlies «Carames», Ramón Roque Zanabria, José Luis Iturri, Jorge Luis María Ocaranza i Carlos Néstor Carrillo i Claudio Vallejos.
