21 de febrer de 2021
21.02.2021
Diari de Girona

Muñoz Bolaños: 23-F fracassà perquè Tejero ignorava el projecte polític del cop

L'especialista en història militar de l'Espanya del segle XX, subratlla que l'aportació del seu llibre és que estudia «totes les operacions involucionistes, a partir de fonts primàries»

21.02.2021 | 17:39
Muñoz Bolaños: 23-F fracassà perquè Tejero ignorava el projecte polític del cop

L'historiador Roberto Muñoz Bolaños, que analitza en "El 23-F i els altres cops d'estat" les operacions involucionistes civils i militars a Espanya entre 1975 i 1986, creu que el 23-F va fracassar pel "desconeixement de Tejero del projecte polític sobre el qual s'articulava".

En una entrevista amb EFE, Muñoz Bolaños, especialista en història militar de l'Espanya del segle XX, subratlla que l'aportació del seu llibre és que estudia "totes les operacions involucionistes, a partir de fonts primàries", entre elles el sumari, la vista oral i les sentències de les causes incoades pel 23-F i l'Operació Galàxia, que "encara segueixen sent secretes".

Aquesta documentació ha estat complementada amb testimoniatges orals d'alguns protagonistes, així com amb memòries i informes inèdits d'alguns militars claus, i documents desclassificats de la CIA i el Departament d'Estat d'EUA.
"El 23-F i els altres cops d'estat" (Espasa) inclou una descripció detallada per hores dels fets que van tenir lloc entre les 18:22 hores del 23 de febrer de 1981 i les 12:00 hores del 24.

Sosté Muñoz Bolaños que "les diferents operacions colpistes estrictament militars –Operació Galàxia (1978), Intent Torres Rojas (1979), Operació Cervantes (1982) i l'intent d'assassinat del Rei i la seva família, la Junta de Caps d'Estat Major i el Govern a La Corunya (1985)– van ser desarticulades abans que poguessin desencadenar-se, i, per tant, el seu possible èxit era nul".
En canvi, les accions amb un component més civil, però dotades d'un braç militar, que van culminar en el cop del 23F, "sí van tenir possibilitats de triomf entre 1977 i 1981; i el seu objectiu mai va ser l'establiment d'un govern militar, sinó d'una democràcia limitada en la qual es restringissin drets humans de segona generació –socioeconòmics i culturals– i el desenvolupament autonòmic".
Les operacions estrictament militars van ser desarticulades abans que s'engeguessin, però, per contra, en el cas del 23F, el seu fracàs va ser conseqüència de dues dinàmiques vinculades directament amb l'actuació del tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero Molina, en opinió de Muñoz Bolaños.

Primer, per la forma en què va ocupar el Congrés, ja que havia de fer una acció incruenta, però "els trets en l'hemicicle i el seu enfrontament amb el vicepresident del Govern en funcions, el tinent general Manuel Gutiérrez Mellado, li van donar una imatge violenta que va inhabilitar momentàniament la resta de l'operació".

La segona, "la seva negativa a permetre que el general de divisió Alfonso Armada entrés en l'hemicicle per parlamentar amb els diputats amb l'objectiu que li votessin com a president del Govern al capdavant d'un executiu de concentració nacional".
Segons el parer de l'autor, aquesta negativa, "conseqüència del desconeixement que Tejero tenia del projecte polític sobre el qual s'articulava el cop d'estat, va impossibilitar definitivament el seu triomf".

Per a l'historiador, és "absolutament descartable" una operació colpista en l'Espanya actual, en part per la vinculació dels militars espanyols a l'OTAN, perquè no es donen les condicions objectives –existència d'una crisi global–, i perquè no existeix cap suport civil legitimador.
Resta importància als recents pronunciaments en xarxes socials de militars retirats, per "manca de comandament sobre tropes, per tant no poden suposar cap perill per al principi de primacia del poder civil ni per al sistema democràtic vigent".

Tampoc no existeix una base empírica que permeti afirmar que la presència de Vox al Congrés dels Diputats pugui afavorir un cop d'estat militar, afegeix l'autor.

Per al llibre, Muñoz ha pogut consultar el sumari, la vista oral i les sentències de la Causa 2/81, que demostra que "el 23F va ser una única operació, en la qual les accions de Tejero, Milans del Bosch i Armada estaven coordinades dins d'un únic pla d'acció, que s'havia dissenyat en els tres dies anteriors al 23 de febrer".

Igualment, agrega, "també queda demostrat a partir d'aquestes fonts que el general Armada va ser autoritzat per Juan Carlos I a les 23:30 hores per proposar-se 'a títol personal' com a president del Govern davant els diputats retinguts en l'hemicicle".

Segons les fonts analitzades, ni EUA ni el Vaticà no van tenir una intervenció directa ni indirecta en les operacions militars d'aquest període, encara que, "en relació al 23F, les fonts fan referència al fet que "tots dos Estats estaven en coneixement que el 23 de febrer de 1981 tindria lloc un cop d'estat a Espanya, alguna cosa que també sabia la jerarquia catòlica espanyola, que va mantenir un complet mutisme mentre el Congrés va estar ocupat per Tejero".

En relació a l'actuació del rei Juan Carlos durant el 23F, Muñoz assegura que "estava en coneixement de l'operació que pretenia portar al general Armada a la presidència del Govern després d'una moció de censura contra Adolfo Suárez".

Juan Carlos I, continua l'historiador, va mantenir una "actitud impassiva davant els fets" entre les 18:22 hores del 23 de febrer i les 1:00 hores del dia 24, però al mateix temps "va evitar que els tinents generals amb comandament en regió militar poguessin mobilitzar les seves tropes seguint l'exemple de Milans del Bosch" a València.

D'altra banda, considera que "no va desautoritzar Milans del Bosch, que va seguir en el seu comandament, ni tampoc els caps i oficials de la Divisió Cuirassada Brunete nº 1, que van intentar ocupar Madrid, i va permetre a Armada traslladar-se al Congrés per proposar-se com a president del Govern".

Tot i això, agrega Muñoz Bolaños, "cap font demostra la implicació de Juan Carlos I en el cop d'estat, ni tampoc que conegués prèviament que el seu home de confiança, el general Armada, era el líder del mateix".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit