Rússia porta temps allunyant-se de la via del diàleg amb la Unió Europea i apostant per l'autoritarisme. I l'enverinament del líder opositor Aleksei Navalni, el seu empresonament i les detencions massives de manifestants que demanaven el seu alliberament han estat la gota que ha fet vessar el got. Després del desastrós viatge del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, a Moscou, els ministres d'Exteriors de la Unió Europea van decidir imposar noves sancions a Rússia a través de el nou marc europeu que permet castigar la vulneració i violació dels drets humans.

«Els ministres de manera unànime han interpretat les últimes accions i respostes russes com un senyal clar que no els interessa la cooperació amb la UE, al contrari. Busquen la confrontació contínua i el distanciament», va explicar el cap de la diplomàcia europea després una llarga reunió presencial a Brussel·les. «Potser, sense el que va succeir a Moscou no hi hauria hagut unanimitat per decidir sancions pel cas Navalni. Evidentment, l'actitud dels russos ha demostrat a tots els estats membres, als que ja estaven convençuts i als que encara dubtaven, que ara per ara la federació russa està en una tessitura de confrontació», va argumentar.

Les sancions tindran com a objectiu castigar «els responsables de la detenció, enjudiciament i sentència» de l'opositor rus, propers al president Vladímir Putin, i estaran preparades en un termini que «no ha de superar la setmana», va explicar Borrell. «Les decisions es prendran d'aquí a uns dies. Hem arribat a un consens ràpidament. Ningú ha considerat cap altra opció», va confirmar el ministre d'Exteriors de Polònia, Zbigniew Rau, un dels països que més han pressionat per la imposició de sancions. «La UE no pot romandre impassible i ha de reaccionar davant violacions de drets humans a Rússia», va destacar la ministra d'Exteriors espanyola, Arancha González-Laya.

Paral·lelament, els ministres d'Exteriors de la Unió Europea van tornar a ampliar una vegada més la llista de dirigents veneçolans sancionats. Els Vint-i-set van acordar incloure el nom de 19 individus addicionals als que consideren responsables de soscavar els drets electorals de l'oposició, en les eleccions del passat 6 de desembre, el funcionament democràtic de l'Assemblea Nacional, així com de «greus violacions de drets humans i restriccions de les llibertats fonamentals».