El Congrés dels Diputats va escenificar ahir la seva unitat contra la violència masclista i davant el negacionisme de Vox en rebutjar una proposició de llei de violència intrafamiliar amb la qual la formació de Santiago Abascal pretenia derogar la llei contra la violència de gènere. El front comú de tots els grups va deixar sol el partit ultradretà. A més, tots els grups excepte PP i Cs van rebutjar debatre la proposta i van aprofitar el seu torn d'intervenció per recordar, un a un, els noms de les víctimes mortals de la violència de gènere a Espanya des del 2003.

La diputada de Vox Carla Toscano va defensar que la seva proposició de llei intrafamiliar pretén «desfer i esmenar» els «abusos» que segons el seu parer presenta la llei contra la violència de gènere. Es tracta, va defensar, d'un text per «protegir totes les víctimes sense que importi sexe, edat o orientació sexual», així com la família, amb penes iguals «sigui qui sigui la víctima i l'agressor», va explicar Toscano , que va denunciar «la dictadura del feminisme» i la «ignomínia de les lleis de gènere».

Segons el parer de Vox, la llei contra la violència de gènere penalitza i criminalitza els homes pel fet de ser-ho i «preveu tribunals d'excepció», i per això el seu partit proposa acabar amb els jutjats de violència sobre la dona i endurir les penes per a totes les violències que es produeixin en l'àmbit de la família, no només de la parella. «L'home no és l'enemic, és la violència, la violència no té gènere, sexe, edat ni orientació sexual», va insistir la diputada de Vox, que va assegurar que «no es pot protegir les persones segons els seus genitals».

La resposta de la majoria dels portaveus a la proposta de Vox va ser llegir el nom de les dones assassinades per violència de gènere des de 2003. «En record de les 1.081 dones assassinades des de 2003 a l'Estat i davant dels que intenten negar la realitat, des del nostre grup volem dir alt i clar que la violència masclista sí que té gènere», van expressar els portaveus de grups parlamentaris de diferent signe. El record a les víctimes assassinades per les seves parelles o exparelles va ser acollit amb un llarg aplaudiment en el qual tots els diputats -excepte els de Vox- es van posar drets.

Encara que van aplaudir la iniciativa de nomenar les dones, no es van sumar a aquesta lectura ni PP ni Cs, que van aprofitar el seu torn de fixació de posicions per rebatre Vox. «El PP aplaudeix les víctimes violència gènere com també vam aplaudir en el seu dia les víctimes del terrorisme, sempre en el nostre record», va assenyalar la popular Alicia García, que va reiterar que aquesta violència existeix però la lluita contra ella «no és monopoli de ningú». García va acusar Vox de voler posar un «cordó sanitari» a la lluita contra la violència de gènere mitjançant un text «amb idees que fan olor de naftalina», que «legisla contra les dones» i alimenta un «discurs negacionista que només serveix per afegir més dolor al dolor i més por a la por de les víctimes de violència de gènere».

Per la seva banda, des de Cs, la diputada Sara Giménez va advertir a la formació de Santiago Abascal que no els «permetran ni un sol retrocés en aquesta matèria» i va assenyalar que la seva proposició de llei només aspira a negar la violència de gènere. «Davant de la violència masclista no ha d'haver-hi colors polítics i en aquests aplaudiments i en aquesta causa hem de seguir tots units i endavant. Ni un pas enrere», va concloure Giménez.

Amenaça de moció de censura

En un altre ordre de coses, Abascal va amenaçar de presentar una segona moció de censura al president del Govern, Pedro Sánchez, i va assegurar que «potser» la plantejarà «perquè alguns diputats puguin redimir-se de la seva gegantina responsabilitat», en referència a la bancada del PP, que es va erigir en «protagonista i víctima» de la moció fracassada a l'octubre.

Durant el debat en el ple de Congrés en resposta a la compareixença de Sánchez sobre la gestió de la pandèmia i l'aplicació de l'estat d'alarma, el president de Vox el va avisar de «la possibilitat» d'una altra moció de censura, després que en l'anterior «alguns mal aconsellats van voler convertir-se en protagonistes i en víctimes». Abascal va acusar el Govern de provocar que Espanya hagi retrocedit en llibertats.