La segona regularització fiscal presentada pel rei emèrit es va conèixer dijous passat, just en el moment en què els fiscals del Tribunal Suprem encarregats de les diligències obertes en contra estaven pendents del resultat de diverses comissions rogatòries cursades per avançar en les indagacions i que, depenent del seu resultat, poden concloure en la interposició d'una denúncia contra Joan Carles I. Una d'elles, que està dirigida a Mònaco per interrogar al seu cosí Álvaro de Orleans, creador de la fundació Zagatka, està directament relacionada amb el motiu al·legat per l'exmonarca per posar-se a el dia amb Hisenda, van informar fonts fiscals. De Orleans és sens dubte la persona que més pot dir sobre el motiu pel qual es pagaven vols a Joan Cartos I, que ara l'emèrit s'ha sentit en l'obligació de declarar com a deute fiscal contret.

Ahir, l'advocat del rei retirat, l'exfiscal Anticorrupció Javier Sánchez-Junco, va confirmar amb un comunicat la segona regularització davant el fisc. A la nota concreta que ha pagat 4.295.901,96 euros amb «interessos de demora i recàrrecs» per «les rendes derivades de l'assumpció, per la Fundació Zagatka, de determinades despeses per viatges i serveis realitzats» per l'emèrit «del que podrien derivar-se determinades obligacions tributàries que han quedat regularitzades» d'aquesta manera, sosté.

Des del primer minut

La fiscalia del Suprem té obertes tres diligències d'investigació en relació amb l'emèrit, i tot i que cap esmenta expressament els vols sufragats per Zagatka, aquests ja van aparèixer en la conversa que el 2015 l'exparella de rei Corinna Larsen va mantenir amb l'excomissari José Manuel Villarejo i que va donar origen a les indagacions relatives a la presumpta comissió de 65 milions d'euros rebuda de la monarquia saudita per la construcció de l'AVE a la Meca. Segons l'empresària, Álvaro de Orleans sufragava els viatges del seu cosí com el seu testaferro per residir a Mònaco.

Quan va declarar com a testimoni davant del fiscal suís Yves Bertossa, De Orleans ho va negar i va sostenir que totes les propietats i comptes al seu nom són seves i no de l'emèrit, entre elles la fundació que va crear amb Arturo Fasana per, segons la seva versió, ajudar les monarquies europees quan ho necessitessin tal com li havia encomanat el seu pare, com també va explicar en una entrevista a El País. Sí va admetre una de les dades facilitades per la princesa alemanya: que pagava els viatges en avió privats al seu cosí. Ho va justificar en l'amistat que els uneix i per evitar que aparegués en llistes oficials de passatgers. Ho va fer entre 2007 i 2018 per uns tres milions d'euros.

Ara el monarca retirat sembla que dóna una altra explicació per posar-se al dia amb Hisenda,quelcom pot tenir conseqüències tant en les diligències obertes a Espanya com a Suïssa, si allò ja declarat per tercers contradiu el manifestat en l'última regularització fiscal. La suma per la qual s'ha realitzat superaria aquests tres milions reconeguts per De Orleans. El sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha calcula que allò aflorat ascendeix a més de set milions. L'interrogatori d'Álvaro de Orleans sol·licitat pel ministeri públic adquireix per tot això una transcendència encara més gran.

La fiscalia també espera, a més, la resposta de les autoritats de l'illa de Jersey en relació amb la comissió rogatòria que ha cursat per poder aprofundir en la tercera de les diligències obertes en relació amb l'emèrit, en concret, la relativa als fons que presumptament guarda en aquest paradís fiscal.

Mentrestant, persones properes a Joan Carles I van anar deixant caure durant tot el dia que els 4,4 milions sufragats ara al fisc procedeixen de préstecs d'amics, sense que consti quants ni quins s'han ofert a ajudar-lo, però sí que els préstecs es van formalitzar davant l'Agència Tributària de Madrid i no tributen per no ser donacions.