27 de febrer de 2021
27.02.2021
Diari de Girona

La primera operació militar de Biden, a Síria contra milícies proiranianes

Els EUA parlen de «resposta proporcionada» a l'atac recent contra una base dels EUA a l'Iraq

27.02.2021 | 00:27
Joe Biden i la seva dona Jill, durant una visita a Texas.

En la primera operació militar coneguda de Joe Biden com a president, els Estats Units van realitzar dijous un atac aeri a Síria contra objectius vinculats a Kataib Hezbollah i Kataib Sayyid al-Shuhada, milícies avalades per l'Iran. Va ser, segons l'explicació del Pentàgon, una «resposta militar proporcionada» al recent atac el 15 de febrer a una de les bases nord-americanes a l'aeroport d'Erbil, a l'Iraq. En aquest atac va morir un contractista i hi va haver nou ferits, incloent un soldat nord-americà. Segons l'Observatori Sirià de Drets Humans, dijous van morir 22 persones, tots combatents de les milícies.

Amb l'acció militar es pretén llançar «un missatge inequívoc», en paraules del portaveu de Defensa, John Kirby, que «el president Biden protegirà el personal americà i de la coalició» que combat a la regió contra l'Estat Islàmic. És clarament també un missatge de determinació a l'Iran, perquè Biden ha estès la mà per reiniciar les negociacions del pacte nuclear multilateral que va trencar Donald Trump, però també ha recriminat a Teheran les seves «activitats desestabilitzadores a la regió».

Actitud diferent a la de Trump

L'operació militar de dijous es va dissenyar trencant manifestament amb algunes línies de l'Administració del seu predecessor, Donald Trump, que el gener del 2020 va matar a l'Iraq el general iranià Qasem Soleimani en una operació de represàlia per atacs de milícies tant a interessos dels EUA com d'aliats. Biden va aprovar atacar les milícies a Síria, i no a l'Iraq, aliat clau per al combat contra l'Estat Islàmic i que tenia en marxa la seva pròpia investigació sobre l'atac del dia 15 a la base de l'aeroport d'Arbela.

Segons fonts de l'Administració nord-americana, Biden va donar llum verda al més petit dels plans que li van presentar com a opcions els militars. Es van usar sis o set bombes guiades de precisió per atacar tres camions amb armes i instal·lacions usades per les milícies en un punt d'encreuament fronterer entre Síria i l'Iraq.

L'operació, sempre segons el Pentàgon, també representa una «acció deliberada que pretén desescalar la tensa situació a l'est de Síria i l'Iraq», però no és llegida igual a tot arreu.

Per part seva, Síria va denunciar en un comunicat del seu Ministeri d'Afers Exteriors l´«agressió» com «una indicació negativa de les polítiques de la nova administració nord-americana, que suposadament han de seguir la legitimitat internacional, no la llei de la jungla que l'administració anterior va utilitzar per afrontar crisis regionals i internacionals a tot el món».

També des de Rússia, que des de 2015 té desplegades tropes a Síria en suport al règim de Bashar al-Assad, es va condemnar «fermament» l'atac i es va demanar «respecte a la sobirania i integritat territorial de Síria». En una roda de premsa, Serguei Lavrov, ministre d'Exteriors de Rússia, va denunciar també que Washington va donar a Moscou només «quatre o cinc minuts» d'avís, temps «sense valor» per evitar evitar conflictes a l'espai aeri entre els seus avions militars i els nord-americans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit