N'hi va haver prou amb dotze segons en un plató de televisió per donar vida a una nova polèmica a França: la batalla cultural al voltant de l'«islamo-esquerranisme». Encarregada d'anunciar una investigació sobre la pretesa aliança entre els islamistes i l'extrema esquerra i la seva infiltració a les universitats, la ministra d'Ensenyament Superior, Frédérique Vidal, va protagonitzar la seqüència. El debat no només s'enfronta als que denuncien un atac contra la llibertat acadèmica i que tenen por a la propagació d'idees radicals a l'ensenyament superior, també divideix les files del partit macronista.

«L'Islamo-esquerranisme: Alerta, torna la divisió dreta-esquerra!», sota aquest títol, un col·lectiu de diputats i ministres va signar una tribuna contra un debat que va revifar la dicotomia dreta i esquerra. El delegat general de La República En Marxa (LREM), Stanislas Guerini; la ministra delegada d'Indústria, Agnès Pannier-Runacher; la ministra delegada d'Igualtat, Elisabeth Moreno; la secretària d'Estat d'Economia Social, Olivia Grégoire, i el diputat europeu i conseller d'Emmanuel Macron Stéphane Séjourné, es troben entre els signants del text publicat a les pàgines de Le Monde.

Els signataris recorden la doctrina original encarnada per Emmanuel Macron i el moviment En Marxa: «El credo i l'ètica política» consistien a rebutjar «el debat esquerra-dreta, que es tanca en tòtems conceptuals i semàntics» i substituint-lo per «un enfocament basat en els fets i l'eficàcia que tenen les polítiques públiques».

El vocable «islamo-esquerranisme», utilitzat amb freqüència per designar els qui a l'esquerra denuncien l'existència d'una islamofòbia sistèmica a França, seria un d'aquests «tòtems conceptuals». El seu ús desembocaria en un «debat estèril» que plantejaria únicament una presa de posició al voltant de conceptes com «interseccionalitat» (ciència social on les teories de gènere i de classe convergeixen amb la racia), «postcolonialisme» o «privilegi blanc». En resum, el terme inclouria tots els elements de l'«estèril i deletèria» divisió esquerra-dreta, el cavall de batalla del president francès.

No obstant això, en aquesta guerra cultural, les files macronistes apareixen en aquest punt. «L'islamo-esquerranisme» és un «fet social inqüestionable», va assegurar el ministre d'Educació, Jean-Michel Blanquer, davant de l'onada de crítiques que colpeja la ministra d'Ensenyament Superior després de la seva polèmica aparició televisiva. «Seria no afrontar la veritat no veure que la universitat, els serveis públics, les associacions [...] es veuen afectades per l'islamisme de vegades amb l'ajuda de l'esquerra», va afegir el ministre d'Interior, Gérald Darmanin, tirant més llenya al foc.

El centrisme de Macron

Ni d'esquerres ni de dretes, amb aquest mantra Emmanuel Macron va aconseguir imposar-se a les eleccions presidencials de 2017. «La seva originalitat es basava en el seu caràcter centrista, assumint una posició de dretes en matèria econòmica i d'esquerres en el pla cultural», recorda Fabien escalona, politòleg especialista en socialdemocràcia. «No obstant això, la seva posició ha evolucionat i, sobretot, ha donat via lliure a la majoria parlamentària que posa sobre la taula amb freqüència les qüestions identitàries pròpies de la dreta conservadora. Quan una part de la formació alerta sobre aquesta deriva, en realitat, no fa més que recordar els seus principis fundadors i la seva identitat política», considera Escalona. En tot cas, l'escissió esquerra-dreta podria acabar dividint les pròpies files de la República En Marxa.