Diuen que un cop dins, sortir sembla impossible. Entre altres coses, perquè no vols abandonar aquest estat d'emoció constant, d'adrenalina en cada decisió. Apostar té aquest pressentiment, el no saber, el quedar a mercè de situacions alienes, incontrolables. L'atzar és un joc, però pot derivar en una addicció. I el testimoni dels que han passat per aquí coincideix a descriure un carreró sense sortida, un sender que acaba en la solitud, la ruïna i qui sap, una altra addicció com l'alcohol, el sexe o les drogues. Personalitat addictiva, se'n diu. El Govern ha posat ara límit a la promoció de les activitats de joc que operen al marge de les loteries de l'Estat. Ara aquestes empreses seran menys visibles, però n'hi haurà prou per evitar que cada vegada més joves s'exposin a una vida a la corda fluixa? A Bellvitge, per exemple, el nombre d'addictes al joc en línia s'ha multiplicat per quatre en només 10 anys.

El tema del joc té molts prismes i tots ells venen carregats d'arguments. Com a gremi, és un autèntic gegant. Mou cada any prop de 41.000 milions d'euros (cinc milions més que la restauració) i genera 1.700 milions en impostos. Segons el Grup Codere, una de les companyies capdavanteres, el sector dona feina a unes 80.000 persones. I tot això no ha fet més que créixer: en els últims 10 anys, a l'oferta de casinos, bingos, loteries, màquines escurabutxaques i salons de joc s'hi han sumat les apostes en línia.

Publicitat limitada

El decret aprovat a principis de novembre pel Govern espanyol està fet a mida per a aquesta nova categoria. En resum, el Ministeri de Consum que dirigeix Alberto Garzón limita la publicitat a la franja entre la una i les cinc de la matinada, veta l'ús de personatges públics per promocionar aquests negocis, no permet els bons de captació d'usuaris i prohibeix el patrocini de competicions esportives. Aquest últim punt és potser el més mediàtic de tots, ja que 25 clubs de futbol, de Primera i Segona Divisió, es veuran obligats a buscar nou espònsor a partir d'agost de l'any que ve. Els equips de futbol van sol·licitar tres anys de moratòria, però només els han deixat acabar aquesta temporada. L'incompliment d'aquestes normes es sancionarà amb multes de fins a un milió d'euros.

La publicitat (la vinculada al joc en línia s'ha multiplicat per tres en set anys, de 68 milions el 2013 a 181 en 2019) és l'art de generar noves necessitats. Juga amb les aspiracions, el desig, la il·lusió; però també amb la frustració, els complexos, el voler i no poder. Hi va haver un temps en què els anuncis de tabac i alcohol es vinculaven al viril. Apareixia un tipus fantàstic, en posat contemplatiu, fet a si mateix. Un figura. Com Eric Lawson, el vaquer de Marlboro que va morir el 2014 víctima d'una obstrucció pulmonar crònica.

Aquests dos gremis, des del moment en què l'Administració va mirar menys la caixa i una mica més la salut, han quedat ja molt acotats. No succeïa el mateix amb el joc i les loteries, on, segons els estudiosos, encara abunda certa frivolitat. Et preocupa la distància social? Prova l'ascens social, deia una publicitat de La Grossa, a l'agost. Va ser retirada immediatament després d'un tsunami d'indignació a què va seguir una pluja de disculpes públiques. Però aquí quedava el missatge: jugar et converteix en una altra persona. Malauradament, no la que tu voldries.

Loteries permeses

Fora d'aquesta normativa han quedat les loteries públiques i les de l'ONCE, que disposen de protecció especial gràcies a la llei del joc de 2011. Això és una cosa que Joan Lamas no entén. És el director tècnic de la Federació Espanyola de Jugadors d'Atzar Rehabilitats i és dels que mai s'ha emocionat amb els ensucrats anuncis del sorteig de Nadal. «El decret llei és un pas endavant, però m'encabrona veure com a les deu de la nit, com si fos una notícia més d'interès general, a la televisió ens informen sobre els números afortunats del dia». Recorden el Telecupón...?

Al marge de denunciar la frivolització d'una activitat que pot degenerar en una ludopatia, Lamas lamenta que el Govern no faci més esforços en matèria de ?«prevenció i informació a les persones afectades» i que la regulació de les sales de joc presencials sigui diferent per a cada autonomia. La publicitat, sosté el director tècnic de la Federació, «és un brou de cultiu» que després es tradueix en negocis vinculats al joc, sobretot, a les zones més vulnerables.

Tornant als diners que genera el sector, Lamas lamenta que el joc (a Espanya hi ha 1,4 milions de jugadors en línia actius) s'hagi vist sempre «com la gallina dels ous d'or i no com un problema de salut pública».

Susana Jiménez és la cap de la Unitat de Joc Patològic de l'Hospital de Bellvitge. Des de 2005, el seu equip ha tractat uns 350 nous pacients cada any, i en els últims anys han detectat un clar canvi de perfil. Si una dècada enrere les apostes en línia suposaven el 6,9% de les consultes, ara ja són el 26%. També s'han incrementat les visites de menors de 25 anys (el 27% dels jugadors tenen entre 18 i 25 anys, percentatge que ha crescut un 13% en dos anys, i el 83% tenen menys de 45). Eren el 6,8% del total el 2005 i ara són ja el 18%.

Aquesta especialista no només està en contra de la publicitat d'apostes. Considera, de fet, que hauria de dedicar-se a «campanyes de prevenció» i no a la promoció del joc en línia. La seva experiència, però, li diu que els anuncis són un factor més de risc. Perquè n'hi ha altres, com l'entorn social o familiar, que poden degenerar en «impulsivitat i la recerca de sensacions», explica. En el cas de les dones, els casos solen donar-se a partir dels 35 anys, i s'hi uneix «la necessitat de combatre la solitud». I què millor que un món ideal: «La publicitat facilita l'aparició de pensaments màgics que et faran pensar que podràs tenir una vida de luxes. I no és així».