03 de març de 2021
03.03.2021
Diari de Girona

El Govern vol que els graus universitaris durin quatre anys

La Generalitat respon apostant per mantenir el mateix model de tres anys per a algunes titulacions i demana deixar en mans de l'«autonomia universitària» les qüestions organitzatives

02.03.2021 | 22:56
Classe presencial recent a la Universitat de Girona.

Adeu a les poques carreres de tres anys. El Ministeri d'Universitats està treballant en un reial decret d'organització dels ensenyaments universitaris -de moment només és un esborrany- que mantindrà definitivament l'estructura bàsica dels graus en els 240 crèdits (quatre anys). De les 3.880 titulacions que hi ha ara mateix a les facultats de tot Espanya, només 24 són de tres anys (180 crèdits). El secretari general d'Universitats, José Manuel Pingarrón, va assegurar en una trobada amb periodistes que el canvi normatiu respon al fet que aquestes carreres no s'han vist del tot eficaces des del punt de vista de la formació. «No compleixen el requisit de formació generalista, sinó que estan més centrades en l'especialització». «No té sentit mantenir la doble via perquè crea confusió. No es poden adquirir els mateixos coneixements en quatre anys que en tres», va destacar.

El Govern obre ara un període de consultes amb entitats universitàries, sindicals i estudiantils per valorar el reial decret. Segons la previsió del ministeri, el Consell de Ministres l'aprovarà a principis d'estiu. Un cop entri en vigor, s'obrirà un període de quatre anys perquè les facultats realitzin la modificació dels plans d'estudi i s'acoblin a la nova normativa.

Les carreres universitàries de 180 crèdits (tres anys) van ser impulsades pel controvertit ministre d'Educació del PP José Ignacio Wert, que el 2014 va publicar un decret de modificació dels estudis superiors per introduir aquest tipus de carreres, majoritàries a Europa, al contrari del que passa als Estats Units. La reducció de la durada dels graus va suposar l'allargament, en la majoria dels casos, dels màsters, que van passar d'un any a dos cursos. Va ser l'anomenat model del 3+2, durament rebutjat pels estudiants perquè suposava un important encariment dels estudis (els màsters són més cars). En el seu moment, la Generalitat sí que va avalar la mesura, però en aquesta ocasió s'hi ha mostrat clarament en contra.

Així, la Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat considera que l'esborrany definitiu del reial decret d'organització dels ensenyaments universitaris «va en la direcció contrària» a la que hauria d'anar.

Contràriament, segons Europa Press, la Secretaria va defensar que l'esborrany hauria d'anar orientat a assegurar la qualitat dels ensenyaments i a intervenir per organitzar-los correctament, i es va mostrar contrària a fixar la durada dels graus universitaris en quatre anys.

D'aquesta forma, es va mostrar partidària de deixar «en mans de l'autonomia universitària» aquestes qüestions organitzatives i va demanar marcar un mínim de 180 crèdits (3 anys) com estableix el marc europeu d'educació superior, i que es compleixin els requisits de qualitat que permetin als estudiants obtenir un títol amb les competències establertes.

«El debat no és optar per un model 3+2 o 4+1, tenint en compte que únicament els estudiants que volen fer un doctorat són els que necessiten cursar un mínim de crèdits», van afegir aquestes fonts.

Equiparar preus

A més, van demanar «avançar» per equiparar el preu dels màsters als graus -quelcom que beneficiarà especialment els alumnes amb dificultats econòmiques- i van recordar que a Catalunya els graduats de titulacions de 180 crèdits paguen a preu de grau el primer any de màster.

La modificació que s'ha introduït en l'esborrany afecta 17 graus actuals del sistema universitari català: quatre de la URL; tres de la UB; dos de la UAB, la UdL, la URV i la UPF; i un de la UPC i la UOC.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit