Les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat van registrar 601.416 infraccions penals amb dones com a víctimes des de l'1 de gener del 2015 al 31 de desembre del 2019. D'aquests, 305.271 van ser actes de violència psíquica; 233.577, agressions físiques; 44.333, atacs de violència sexual, i 18.235, de violència econòmica. Són les principals dades de l'Informe sobre violència contra la dona 2015-2019 que va presentar ahir el Ministeri d'Interior.

El document incorpora informació recollida per la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, els Mossos d'Esquadra, la Policia Foral, l'Ertzaintza i totes les policies locals que faciliten dades al Sistema Estadístic de Criminalitat. Es tracta del primer informe amb participació de totes les forces de seguretat espanyoles i de l'estudi de criminalitat sobre la dona més complet conegut fins ara a Espanya.

Segons aquesta investigació, més de la meitat (51%) dels delictes coneguts per les forces policials són atacs psicològics, sobretot contra dones de 31 a 40 anys. La violència física es produeix amb més freqüència contra dones d'entre 18 i 30 anys. I la sexual té el seu grup de víctimes més nombrós entre les menors d'edat. És una dada destacable el fet que, de tots els casos d'homicidi, només el 20% van estar precedits per denúncies d'algun tipus de violència.

La parella o exparella apareix al retrat estadístic com la causant del 70% dels delictes. Aquestes tipologies penals van créixer un18% en el lustre analitzat, i dins d'aquesta escalada, la violència domèstica va pujar un 7,3%. Més del 64% dels casos van tenir lloc al domicili o voltants de l'habitatge, i en el 48,8% d'aquests hi havia convivència entre la víctima i l'agressor. Que s'hi observi, a més, certa estacionalitat -els mesos de juliol a setembre, època estival, quan més temps es passa amb la parella, són els més negres- no sembla casual.

El 75% de les dones que han estat víctimes d'aquests delictes són espanyoles, segons les dades de les forces policials. La violència de gènere representa el 68%, i la domèstica (fets a l'esfera familiar en què la víctima no és parella o exparella de l'agressor), el 12%.

L'edat de les víctimes de violència de gènere denunciants mostra un altiplà estadístic majoritari entre els 18 i els 40 anys. En els extrems, hi apareix un 2,6% de menors d'edat i un 2% de més grans de 65 anys. En aquests pics, especialment el de les dones grans, s'hi amaguen grans filons d'infradenúncia.

Els autors del macroestudi calculen que només el 30% dels casos de violència contra la dona són denunciats, i d'aquests, només el 20% de les situacions de violència de gènere arriben a comissaria. La violència sexual és el tipus d'atac que menys es denuncia (4% dels casos estimats), seguida de l'assetjament (16,6%). Els maltractaments es donen en el 61,6% de les situacions denunciades o detectades per les policies, mentre que el 7,7% són trencaments d'ordres d'allunyament.

La relació violència física-violència psíquica evoluciona d'un extrem a l'altre segons puja l'edat de la víctima, en què es va reduint la diferència entre totes dues. La violència psíquica és més important a les franges d'edat més avançades. La violència sexual representa el 7% dels delictes, i l'agressor mostra preferència per les menors d'edat. Els tipus més violents, agressió sexual i agressió amb penetració, són majoritaris en víctimes d'entre 18 i 30 anys. L'edat adulta és l'habitual en els casos de violència econòmica, l'única contra la dona en què no hi ha estacionalitat. L'impagament de prestacions representa el 91,8% d'aquests delictes, amb dones de 31 a 40 anys com a principals víctimes.