«Des d'aquest lloc, on la fe va néixer, des de la terra del nostre pare Abraham, afirmem que Déu és misericordiós, i que la major blasfèmia és profanar el seu nom odiant els nostres germans i germanes. L'hostilitat, l'extremisme i la violència no neixen d'un cor religiós: són traïcions a la religió. No hi haurà pau mentre les nostres aliances siguin contra altres».

Són paraules de papa Francesc, pronunciades ahir dissabte a la ciutat antiga d'Ur, bressol de civilitzacions i de les tres religions monoteistes: és en aquest lloc on va néixer i va viure part de la seva vida, segons la Bíblia, Abraham. Per judaisme, cristianisme i islam, Abraham és profeta.

I ha estat aquesta ciutat la que ha centrat la part més important del diàleg interreligiós en la visita oficial que el Papa realitza fins dilluns a l'Iraq. A Ur, Francesc es va reunir amb representants de les comunitats cristianes, xiïtes, sunnites, yazidites i sabees de l'Iraq. Junts, van llegir passatges de la Bíblia i de l'Alcorà que parlen d'aquesta ciutat mil·lenària i del profeta que hi va néixer. «Germans i germanes de diferents religions, aquí som a casa», va dir el pontífex.

No obstant això, la jornada de dissabte per al Papa havia començat amb un altre esdeveniment. Ha estat un fet històric; la primera vegada que una cosa així passava: Francesc visitava a casa seva l'aiatol·là Al Sistani, màxima autoritat xiïta a l'Iraq i una figura amb una autoritat moral i religiosa incomparable al país.

La trobada va ser a porta tancada, però l'oficina d'Al Sistani va publicar un comunicat del que s'havia parlat: «Han discutit sobre injustícies, l'opressió, la pobresa, la persecució per ideologia i religió i l'absència de justícia social».

Al Sistani «li ha expressat al Papa el paper que han de tenir els grans líders religiosos a limitar totes aquestes tragèdies». «Els cristians, com tots els ciutadans de l'Iraq, han de viure en pau i seguretat, i les autoritats religioses hem de protegir-los a ells i a tots els altres que han patit injustícies i dolor en aquests últims anys», deia la màxima autoritat xiïta a l'Iraq.

Després de la trobada amb Al Sistani, Francesc va volar a la ciutat antiga d'Ur. Allà, a més de la lectura de textos religiosos, van parlar dos amics, Daud i Hassan.

Tots dos, davant el pontífex, van explicar la seva història: tots dos, un cristià i l'altre musulmà, ungla i carn des de petits, van decidir fa poc obrir un negoci junts. «No som de la mateixa religió, però creiem que el nostre exemple mostra que uns i altres podem viure junts i ser amics. No volem ni la gu erra ni la violència ni l'odi. Volem que la gent del nostre país treballi junta, i que siguin amics», explicava Hassan.

«M'ha afectat el testimoni de Daud i Hasan... Estan construint un futur junts. Necessitem aconseguir alguna cosa bona, sobretot per a la gent jove», deia Francesc, que ahri a la tarda va tornar a Bagdad, on va celebrar una missa a la catedral caldea de Sant Josep.

«Està a les nostres mans, especialment entre nosaltres, els creients, convertir els instruments d'odi en instruments de pau. Està a les nostres mans apel·lar als líders de les nacions perquè aturin la proliferació armamentística i donin pas a la distribució de menjar per a tothom. Massa gent al món no té prou menjar, medicina, educació, drets ni dignitat», va continuar el pontífex.