Abans de la seva arribada a l'Iraq, amb el país decorat per a l'ocasió i amb un desplegament de forces de seguretat com mai abans, el papa Francesc va assegurar que «era un deure visitar aquesta terra martiritzada» a l'avió que el portava a Bagdad, on va aterrar ahir al migdia. «Que callin les armes», va clamar el Pontífex en el seu primer acte davant les principals autoritats polítiques del país.

Des d'ahir i fins dilluns, el Papa visita per primera vegada al país àrab, en un viatge tan perillós com històric. Perillós perquè a l'Iraq la incidència de casos de coronavirus s'ha incrementat en els darrers mesos; i perillós, també, perquè el país està patint una onada d'atacs a una i altra banda entre els Estats Units i les Forces de Mobilització Populars (FMP), les milícies xiïtes avalades per l'Iran. A més, encara que l'Estat Islàmic fos derrotat militarment fa tres anys, al territori iraquià segueixen amagats gihadistes en cèl·lules dorments: les emboscades a forces de seguretat a carreteres són comuns.

La visita també serà històrica perquè aquesta és la primera vegada que un Papa visita el país àrab. No és que altres no ho hagin intentat: Joan Pau II va voler anar-hi l'any 2000, però Saddam Hussein no ho va permetre; Benet XVI va ser després convidat, però la guerra ho va impedir. Ara, ha arribat el moment de Francesc.

Agenda atapeïda

La seva agenda està atapeïda al mil·límetre. Ahir, després d'aterrar a Bagdad, el Papa es va reunir amb el president iraquià i el seu primer ministre, per als quals la visita papal és extremadament important per guanyar legitimitat i aconseguir mantenir-se en el poder després d'un any de protestes massives i dimissions governamentals en bloc: a l'octubre l'Iraq celebrarà eleccions parlamentàries.

«La seva santedat és el nostre hoste. És una oportunitat històrica per a la pau, per a la cooperació, per a la tolerància i per a l'enteniment entre tots els components de la nostra societat», va explicar, davant Francesc, el president iraquià, Brahim Saleh, que va continuara afirmant que «els iraquians som els nets d'Abraham, i mai acceptarem que la religió serveixi com a pretext per practicar actes de terror. La seva santedat ha arribat a un país que intenta curar les seves ferides».

Després de la benvinguda, el Papa va assegurar que «vinc aquí com un penitent, demanant perdó i humilitat. Soc un pelegrí de la pau en nom de Déu i de Crist. Aquí, molts han patit. Innocents han estat perseguits. Hem de veure que tots som part de la mateixa família, la de la humanitat, i que junts hem de crear un món millor. Això inclou totes les diferents religions, ètnies i societats».

Davant els seus amfitrions, el Papa va condemnar «una barbàrie insensata i inhumana» perpetrada a l'Iraq, l'antiga Mesopotàmia, «bressol de la civilització». «Prou de violència, d'extremismes, de faccions, d'intoleràncies», va afirmar el Papa. També va demanar que «acabi la corrupció», el motiu pel qual centenars de milers d'iraquians es van manifestar a finals de 2019.

Després, Francesc es va reunir amb cures i bisbes iraquians i, en els propers dies, visitarà la ciutat sagrada de Najaf -on es reunirà amb l'aiatol·là Al Sistani-, la capital del Kurdistan iraquià, Erbil -on celebrarà demà una missa amb 10.000 persones a l'estadi de la ciutat- i Mossul, on el 2014 Abu Bakr al Bagdadi va declarar davant del món el naixement d'un nou Estat: l'Estat Islàmic.

Reunir-se amb els cristians

Malgrat l'agenda atapeïda del Pontífex, l'objectiu del viatge és clar: reunir-se, donar visibilitat i mostrar el seu suport a la comunitat cristiana iraquiana, que, abans de la invasió nord-americana, el 2003, era de prop de 1,5 milions de persones i ara només en suma poc més de 250.000.

Com tots els altres iraquians, els cristians van patir la guerra infinita que viu el país des de 2003. I també, com els altres, van veure com l'EI s'apoderava d'un quart del territori total de l'Iraq. Molts pobles de majoria cristiana van ser ocupats pels gihadistes. Els seus vilatans es van exiliar.

«La visita del Papa serveix per donar suport als cristians a l'Iraq perquè es quedin, per dir-los que no han estat oblidats. El Papa vol que tinguin esperança», va dir el cardenal Luís Sako, patriarca de l'església caldea local.