07 de març de 2021
07.03.2021
Diari de Girona

Cavil·lacions de Puigdemont

ERC tem que JxCat esgrimeixi l'amenaça d'una repetició de les eleccions a Catalunya per elevar el preu de la investidura

07.03.2021 | 00:36
Carles Puigdemont, en una imatge recent al Parlament Europeu.

Divendres s'elegirà el president del nou Parlament, càrrec clau en moments de confrontació amb l'Estat. El pacte independentista (en construcció) diria que si ERC, amb més diputats, pot nomenar Pere Aragonès president de la Generalitat, a JxCat li toca la del Parlament. Però aquest pacte potser no està acabat divendres i JxCat pretengui cobrar a compte. Què farà, llavors, ERC?

Pagar per endavant cou, però deixar passar Eva Granados, candidata del PSC, també. L'indici més clar que el pacte ERC-JxCat està bastant verd és que en la seva conferència de dijous -estranya en plena negociació- Aragonès va llançar un avís-acusació: «Que ningú pensi en noves eleccions». I és que tem que Puigdemont estigui cavil·lant: si mantinc la incertesa, pujaré el preu de la investidura. I tinc l'arma adequada.

ERC el va avançar per només un diputat i 35.000 vots, però el PDeCAT va treure'n 77.000. Si hi ha repetició electoral, acord amb Artur Mas i el PDeCAT-arruïnat- no es presenta, JxCat pot guanyar a ERC i llavors mantindria la presidència de la Generalitat. És un escenari complicat, però possible. I pot forçar ERC a pagar més per la investidura.

Puigdemont sap que, una vegada investit Aragonès, ell deixa de ser el president legítim de la Generalitat, títol que Torra sempre li va reconèixer. També deixa de tenir la capacitat de dissoldre el Parlament que va mantenir amb Torra, fins a l'extrem de forçar-lo a allargar la legislatura més del que Torra volia. I no li agrada cedir a ERC el domini del calendari electoral.

Hi ha més. Una vegada investit, Aragonès podria cessar els consellers de JxCat que se li oposessin. O, pitjor, fer un altre Govern si els fulls de ruta d'ERC (negociació fèrria amb Madrid) i de JxCat («confrontació intel·ligent» per impedir una pau amb concessions) tornaven a xocar. A JxCat hi ha fins i tot qui creu que el retorn de la dreta al Govern d'Espanya comportaria una «rendible» pujada de la tensió. Per això Waterloo era poc inclinat a votar la censura a Rajoy. I Marta Pascal, llavors presidenta del PDeCAT, ho va pagar car.

Puigdemont aposta (o no descarta) pel com pitjor, millor. I ha llegit amb atenció les declaracions del molt matemàtic Andreu Mas-Colell, conseller amb Pujol i amb Artur Mas, en les quals, preguntat sobre el pacte ERC-JxCat, raona: «No serà una legislatura d'aliances de sang de quatre anys. L'aritmètica apunta a geometries variables i ERC és la que té més marge de maniobra».

Puigdemont cavil·la: i si alguns mesos després d'investit, quan li torpedinem la negociació amb Madrid, ens fa fora del Govern i opta pel pacte amb els comuns? Sap que el nou president de la Generalitat tendirà a negociar. És difícil governar bé Catalunya en baralla constant amb Madrid. I més quan han de venir milers de milions del pla de recuperació europeu.

Exemple. Aragonès havia decidit que el seu segon en Economia, Albert Castellanos, malgrat el boicot al Rei, assistís a l'acte de Seat del passat divendres amb Felip VI i Pedro Sánchez. Al final va fer marxa enrere, però a Waterloo creuen que el desenllaç hauria estat un altre si Aragonès ja fos president. Aquí està el PNB que treu dividends de tots els pactes i que fins i tot Bildu vol imitar.

I si al final, ara que serà privat de la immunitat d'eurodiputat, Bèlgica acaba acceptant l'euroordre i el lliura a Espanya? És diferent que llavors un president de JxCat vulgui incendiar Catalunya, o que Aragonès protesti amb força, però recordi que Junqueras ja va passar pel tràngol.

Però repetir eleccions té riscos. Les sumes i restes de vots són teòriques. I si resultessin certes, llavors una ERC ferida podria sentir-se legitimada per triar el tripartit d'esquerres. A més, el 14-F Puigdemont va perdre el 40% dels seus vots de 2017, quan la participació va caure només el 25%.

Per això, encara que Puigdemont no estigui decidit a noves eleccions, pot optar per utilitzar aquesta arma de destrucció per arraconar a ERC en una negociació per quotes de poder que serà extremadament dura. Potser perquè el pacte d'investidura no està madur el divendres 12 i ERC pagui per endavant. Llavors, el divendres 26, dia de la primera votació d'investidura? Més tard?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook