L'extresorer del PP Luis Bárcenas tenia ganes de declarar i no va eludir cap de les preguntes del fiscal anticorrupció Antonio Romeral. Sense titubejar, va declarar davant del tribunal que jutja la caixa B del PP que els sobresous pagats en negre a alts càrrecs del partit, com Mariano Rajoy o María Dolores de Cospedal, els van permetre burlar la llei d'incompatibilitats que els vetava ingressos al marge de la seva activitat governamental, quan van arribar al Govern el 1996. Amb ells van poder mantenir el sou en net que tenien en el partit sent diputats o ministres.

Segons Bárcenas, el sistema de sobres el va establir el tresorer ja mort Álvaro Lapuerta, que era el seu superior i qui tenia la responsabilitat sobre els comptes, durant l'etapa de Francisco Álvarez-Cascos com a secretari general del partit. A més d'aquest, va citar com a perceptors Javier Arenas, Jaime Mayor Oreja, María Dolores de Cospedal, Mariano Rajoy, Federico Trillo, José Miguel Ortí Bordás i Pedro Arriola. També va incloure Ángel Acebes i Rodrigo Rato, encara que va aclarir que mai els hi va lliurar ell.

«Es va decidir que era legal que cobressin despeses de representació, però en incorporar-se al Govern, la llei d'incompatibilitats ho impedia. Llavors, com era un minvament salarial molt important, la proposta que va rebre el tresorer és que a partir d'aquell moment, perquè no rebessin menys retribució neta, calia complementar amb fons de la comptabilitat extracomptable», va explicar Bárcenas a tribunal.

La fi de la caixa B, el 2009

L'extresorer va defensar que existia una «interrelació» entre la comptabilitat legal del partit i la que ell anomena «comptabilitat extra-comptable». I va fer referència a un ingrés de 58.328 euros al Banc de Vitòria, en la comptabilitat legal del partit, que coincideix amb una sortida idèntica de la caixa B. «Acredita que s'anotava tot i que la caixa B és veritable íntegrament o falsa íntegrament», va afegir per explicar que es va deixar d'utilitzar després d'esclatar el cas Gürtel, el 2009, encara que un any després encara va lliurar sobres amb 25.000 euros a Rajoy i a Cospedal.

Va explicar que Lapuerta portava el seu registre d'entrades i sortides d'efectiu en targetes de visita i ell en el que es va conèixer com els «papers de Bárcenas» que va publicar El País al febrer de 2013, a través de la còpia que ell havia donat a l'exdiputat del PP Jorge Trias, quan va pensar que li podia portar problemes.

Va ser citat llavors al despatx de Lapuerta, on l'advocat Javier Iglesias, «molt vinculat» amb el partit, va aclarir, li va proposar fer altres anotacions manuscrites amb diferents imports per estendre dubtes a canvi de 500.000 euros. Segons Bárcenas, va demanar 975.000 euros per resoldre el problema laboral que tenia amb el Partit Popular, perquè aquesta era la indemnització que li corresponia.

Acarament descartat

El tribunal va començar la jornada descartant un acarament entre Bárcenas i Rajoy, però sí que va acceptar que declarin els periodistes Eduardo Inda i Francisco Mercado en relació amb la gravació a Lapuerta en què, segons l'extresorer del PP, es parlava del coneixement de la caixa B per part de Rajoy.