El 2011 va haver de lluitar contra un tumor a la laringe. El desembre passat, li van detectar la COVID-19 a l'Havana. Entre aquests dos episodis, Luiz Inácio Lula da Silva, dues vegades president del Brasil, havia perdut els seus drets polítics. Un jutge del Tribunal Suprem Federal (TSF), Edson Fachin, els va restituir ahir i Lula podrà competir en les presidencials del 2022 com una alternativa a la reelecció de Jair Bolsonaro. Fachin va anul·lar les sentències dictades en el marc de la mega causa Lava Jato. La seva decisió va provocar un previsible terratrèmol polític, especialment en el Govern d'ultradreta i els seus tentacles en els tribunals. De fet, el fiscal general, Augusto Aras, apel·larà la sentència.

Fachin considera que Lula, de 75 anys, i dues vegades condemnat per un tribunal de Curitiba, una ciutat que va avalar la causa de Bolsonaro, ha de ser jutjat novament a Brasília. L'ex-president havia estat primer condemnat pel jutge Sergio Moro. Després, un tribunal de segona instància va ratificar la sentència contra el líder del Partit dels Treballadors (PT) i li va impedir presentar-se a les eleccions de 2018, facilitant a Bolsonaro el camí cap al Palau Planalto.

L'acusació llavors contra l'ex-cap de l'Estat va ser de corrupció i blanqueig de diners, encara que no es va presentar cap prova fefaent. Se'l va condemnar per posseir un apartament al balneari paulista Guarujá que Lula mai va habitar. El cas va tenir des dels seus inicis la marca de l'escàndol, com va quedar demostrat quan van sortir els missatges privats entre Moro i el fiscal Deltan Dallagnol.

Tres anys després de la segona sentència a 12 anys de presó, un integrant del TSF manté que els delictes imputats a Lula no corresponen a fets que van involucrar directament l'empresa estatal Petrobras. El 2014, i com a preludi a la destitució de la presidenta Dilma Russeff, va esclatar el cas Lava Jato, una sèrie de causes que porten el nom d'un safareig d'actuacions on un canviador es dedicava també a rentar diners de la corrupció.

Reformes utilitzades

No va deixar de ser llavors una paradoxa el fet que Moro va utilitzar tres reformes processals promogudes pel mateix PT: la delació premiada, l'aplicació de la presó preventiva per temps indeterminat i l'execució de les sentències en primera instància i abans de la possibilitat de ser apel·lades. Quan Bolsonaro va premiar Moro amb el Ministeri de Seguretat i Justícia, es va fer més evident en un sector de la societat que el cas va servir en part per treure l'ex-president del camí quan encapçalava les enquestes.