Espanya sembla incapaç de viure sense eleccions a la vista, fins i tot en plena pandèmia. Després de les catalanes del 14 de febrer, el país es dirigia a una fase de certa estabilitat, sense cites amb les urnes en gairebé dos anys. Però Isabel Díaz Ayuso va tornar a moure ahir el tauler. Després de la moció de censura a Múrcia anunciada pel PSOE i Cs per desallotjar Fernando López Miras, del PP, la presidenta madrilenya, del mateix partit, va decidir trencar la seva coalició amb els taronges i avançar les eleccions. Vol que els comicis a la seva comunitat tinguin lloc el 4 de maig. Però no està clar que se surti amb la seva. El PSOE i Més Madrid van reaccionar amb rapidesa: els dos partits van registrar les seves pròpies mocions de censura, intentant frustrar, i aconseguint-ho en un primer moment, la iniciativa d'Ayuso.
No es poden tramitar mocions de censura quan s'ha dissolt l'Assemblea. Tampoc es pot dissoldre l'Assemblea quan s'està tramitant una moció. Són incompatibles. I aquí és on comença l'embolic jurídic. Segons el PP, Ayuso va signar el decret cap a les dotze del migdia, mentre que el PSOE i Més País no van registrar les seves iniciatives fins passades la una, fet pel qual prevaldria la convocatòria electoral. Però els grups d'esquerra, que necessiten posar-se d'acord entre ells i sumar Podem i Cs perquè prosperi alguna de les seves mocions, rebutgen aquesta tesi. Assenyalen l'article 2 de la llei reguladora de la facultat de dissolució de l'Assemblea de Madrid: «El decret de dissolució es publicarà al Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid i entrarà en vigor en el moment de la seva publicació». És a dir, l'avançament, que es publicarà avui, no està encara en vigor, i per tant les censures continuen endavant.
Així ho va entendre la Mesa del Parlament autonòmic, que a primera hora de la tarda, amb el suport de Cs, va admetre a tràmit les iniciatives del PSOE i Més Madrid, frustrant, almenys de moment, l'avançament d'Ayuso. Però la batalla continua. Els col·laboradors de la presidenta autonòmica van obrir la porta a un recurs davant del Tribunal Constitucional: acusar el president de l'Assemblea, Juan Trinidad (Cs), de «prevaricació» perquè la Mesa s'havia convocat «de manera irregular, sense temps i sense documentació». En qualsevol cas, s'allunya el 4 de maig com a data dels comicis.
«M'hi he vist obligada»
«M'he vist obligada a prendre aquesta decisió pel bé de Madrid i d'Espanya», va dir Ayuso en anunciar l'avançament, després de cessar els consellers de Cs. «No em puc permetre que Madrid s'aturi ara. No puc consentir que tota la lluita dels madrilenys en aquests mesos s'ensorri. No puc acceptar que apugin els impostos, que entrin a adoctrinar als col·legis, que tanquin els comerços i l'hostaleria o que destrueixin el teixit empresarial de Madrid. O que ara ens imposin com pensar o com viure. El dany que es provoca a Espanya no el vull també aquí», va afegir.
