«La persecució política ha començat», es va queixar l'expresidenta de Bolívia Jeanine Áñez, qui va ser arrestada per la policia la nit del divendres i traslladada a La Paz, on es va negar a respondre a les preguntes d'un fiscal que l'acusa de «sedició» i «terrorisme». El Govern fins i tot va fer circular una fotografia d'ella darrere de les reixes d'una cel·la de la Força Especial de Lluita Contra el Crim (Felcc).
Áñez va participar activament del cop d'estat contra Evo Morales el novembre de 2019, al punt d'autoproclamar-se mandatària interina estant tercera en la línia de successió en el Congrés. El primer que va fer va ser mostrar-se al país amb una Bíblia a la mà. Després de la victòria electoral del Moviment al Socialisme (MAS) que va portar a la presidència l'any passat Luis Arce, van tornar a canviar radicalment les condicions polítiques. Com a part d'aquest viratge, Áñez ara pot rebre fins a 20 anys de presó. No deixa de ser una ironia de la història que l'exmandatària interina, així com els membres d'equip de ministres i la cúpula de les Forces Armades que primer va impulsar i després va legitimar l'aldarull, carreguin sobre la seva esquena la mateixa imputació que va obligar Morales a exiliar-se.
«No perseguim a ningú. Donarem justícia al nostre poble», va assegurar el ministre del Govern, Eduardo del Castillo. També va ser arrestat l'almirall Flavio Arce San Martín i l'exministre de Justícia Álvaro Coímbra.
