15 de març de 2021
15.03.2021
Diari de Girona

La dreta evoca escàndols: el «marujazo» i el «tamayazo»

Des que la regidora trànsfuga de Benidorm Maruja Sánchez va donar l'alcaldia a Zaplana el 1991 la fórmula s'ha repetir a desenes d'institucions

14.03.2021 | 22:45
Maruja Sánchez, amb Eduardo Zaplana.

El «tamayazo» evoca a la política espanyola la votació que va acabar per portar a la presidència de la Comunitat de Madrid el 2003 la popular Esperanza Aguirre després que dos diputats socialistes, Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez, s'absentessin de l'assemblea i impedissin la investidura del socialista Rafael Simancas, guanyador de les eleccions. Entre fosques trames i denúncies de compra de voluntats, els populars es van fer amb el poder. Però la versió valenciana del «tamayazo» és bastant anterior. Més d'una dècada. Es remunta a 1991 quan la carrera d'un llavors desconegut Eduardo Zaplana es va projectar a través d'una moció de censura sustentada per la regidora trànsfuga de Benidorm Maruja Sánchez.

De l'alcaldia de la llavors ja potència turística, Zaplana va sortir impulsat a la presidència de la Generalitat i després al Govern de José María Aznar. La seva posterior caiguda que el va portar a la presó per corrupció està més que explicada. Aquella fórmula de canviar governs a través de compres de voluntats va crear escola. Desenes d'ajuntaments valencians van canviar de signe, majoritàriament cap a la dreta, en aquesta dècada i sobretot en la següent, sempre lligats a trames tèrboles de compra de voluntats moltes vegades relacionades amb la bombolla immobiliària i els diners del ciment. La Comunitat Valenciana va arribar a liderar, per exemple el 2001, el rànquing espanyol de mocions de censura sustentades en trànsfugues, que van canviar majories en contra dels seus partits.

L'impacte en la política espanyola dels «tamayazos» va ser de tal magnitud que els partits van signar un pacte antitransfuguisme perquè cap pogués recolzar-se en electes d'altres partits per aconseguir el poder. Però aquell pacte, subscrit el 1998 i actualitzat precisament l'any passat està lluny de complir-se. Ha quedat tantes vegades en paper mullat que no passa de ser una simple declaració d'intencions. L'acord disposa que és trànsfuga qui trenca la disciplina que assenyala el seu partit, encara que pocs són capaços de reconèixer-se en el transfuguisme.

Contramoció a Múrcia

Va tornar a succeir fa uns dies a l'Assemblea de Múrcia, on Ciutadans i PSOE tenien acordat apartar del poder el popular Fernando López Mires i portar a la presidència la valenciana Ana Martínez Vidal, un dels sis diputats amb els quals Ciutadans compta en el parlament autonòmic. Però en un gir de guió, no exempt tampoc de denúncia de compres de voluntats com ha fet la direcció nacional de Ciutadans, ha permès els populars neutralitzar el canvi de govern en assegurar-se el suport dels tres diputats del partit taronja en una mena de contramoció de censura. Abans fins i tot del que va passar la setmana passada a Múrcia, el pacte antitransfuguisme ja era d'actualitat. Els socialistes valencians van presentar fa unes setmanes a les Corts una iniciativa per propulsar un acord autonòmic contra el transfuguisme després de diverses mocions de censura que han permès els populars fer-se amb el poder en els ajuntaments d'Agres i Teulada, que estaven en mans de Compromís, i a la Torre de les Maçanes, en els tres casos recolzats per regidors expulsats del PSPV.

Tres mocions de censura en només mig any en què els socialistes veuen la mà del president provincial del PP i de la Diputació d'Alacant, Carlos Mazón, que va fer carrera política en temps del zaplanisme. Els populars, al mateix temps que es beneficiaven de les mocions de censura, signaven una declaració institucional de tots els partits en suport del pacte antitransfuguisme a la Federació de Municipis (FVMP). Ara el debat arribarà a les Corts valencianes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit