L'Agència Europea del Medicament (EMA) segueix amb la seva investigació per determinar si hi ha relació entre la vacuna d'AstraZeneca i els casos de trombosi i embòlies registrats a la UE, segons va explicar ahir la seva directora executiva, Emer Cooke, en una roda de premsa en què va remarcar que encara no han trobat evidències que l'injectable anglosuec estigui directament relacionat amb aquests incidents. «No hi ha evidències que les vacunes causessin aquests episodis», va dir Cooke, que ha insistit que els casos registrats de trombes i embòlies en vacunats «no són més elevats que els registrats habitualment en població no vacunada».
La directora de l'EMA es va mostrar «fermament convençuda» que els beneficis de la vacuna d'AstraZeneca superen els possibles riscos. Cooke ha assegurat que l'EMA s'està prenent molt seriosament aquest afer, que està consultant amb experts en coagulació i que s'està analitzant cas per cas per veure si aquests trombes i aquestes embòlies són «una coincidència o un rar efecte secundari» . L'Agència es reunirà demà per posar les dades sobre la taula i presentar una conclusió, i «immediatament» informarà sobre la seva decisió.
L'EMA va obrir aquesta investigació sobre la vacuna d'AstraZeneca després que nombrosos països, entre els quals Espanya, hagin suspès provisionalment la vacunació amb l'injectable anglosuec per diversos casos de trombosis i embòlies. La investigació pretén determinar «si la vacuna hi podria haver contribuït o si és probable que el succés es degui a altres causes».
L'EMA recordava dilluns que les decisions adoptades per diversos països de la UE s'emmarquen en una política de precaució, però insistia que el nombre de tromboembòlies notificat no és més gran que l'observat en la població general. «Els casos sobre coàguls de sang, alguns amb característiques inusuals com un baix nombre de plaquetes, han ocorregut en un nombre molt petit de persones que van rebre la vacuna. Hi ha molts milers de persones que desenvolupen coàguls de sang cada any a la UE per diferents raons» però «el nombre d'esdeveniments tromboembòlics en general en persones vacunades no sembla ser més gran que l'observat en la població general», afirmen.
Bona part de la comunitat científica no veu motius per suspendre la vacunació amb AstraZeneca i considera més gran el risc que no s'agiliti la vacunació. Ahir, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va demanar no cedir al pànic i va tornar a recomanar als països que compten amb aquesta vacuna que continuïn utilitzant-la per protegir les seves poblacions contra la covid-19. Per la seva banda, la farmacèutica va descartar que la seva vacuna augmenti el risc de trombosis o embòlies. Fins ara s'han detectat 15 casos de trombosi i 22 d'embòlia pulmonar entre els 17 milions de vacunats a la Unió Europea i el Regne Unit durant els primers tres mesos de campanya. «Aquesta xifra és molt inferior a la que s'esperaria que ocorregués de manera natural en una població», esgrimeix AstraZeneca.
En la mateixa línia, desenes de milers de britànics continuen rebent la vacuna de la Universitat d'Oxford i AstraZeneca, sense pertorbacions en la campanya d'immunització. Al contrari del que ocorre a Europa, el Regne Unit no ha suspès la vacunació massiva, amb la qual ha aconseguit inocular ja a gairebé la meitat de la població. Onze milions han rebut la d'AstraZeneca, que al costat de la de Pfizer són les dues disponibles de moment al país. Davant l'ajornament a Europa, científics, acadèmics, mèdics i polítics britànics han intervingut per a defensar públicament els avantatges d'una vacuna considerada molt eficaç contra el covid-19, davant el temor al fet que s'estengui la desconfiança entre la població.
Brussel·les aposta per Pfizer-BioNTech per accelerar la vacunació a la Unió Europea davant dels problemes amb AstraZeneca. La Comisisó Europea ha pactat amb Pfizer-BioNTech 10 milions de dosis addicionals per als pròxims tres mesos, elevant fins als 200 milions de dosis compromeses per al segon trimestre de l'any. Això representa més de la meitat de les vacunes que espera rebre entre abril i junt. La Comissió Europea ha arribat a l'acord amb Pfizer-BioNTech enmig dels dubtes sobre la vacunació amb AstraZeneca pels casos de trombosi i pels nous retards anunciats els pròxims mesos.
AstraZeneca només podrà entregar 30 milions de dosis fins al març, en comptes dels 40 milions que havia promès després de diverses rebaixes. De cara al segon trimestre, la companyia calcula distribuir uns 70 milions de dosis de la vacuna d'Oxford. Brussel·les espera haver distribuït uns 100 milions de vacunes a finals de març, però confien triplicar el nombre de dosis disponibles a la UE entre abril i juny. Així, calculen tenir uns 300 milions entre les vacunes de Pfizer-BioNTech, Moderna i AstraZeneca. Segons alguns mitjans europeus, Johnson & Johnson entregaria uns 80 milions de la seva vacuna a partir d'abril. Amb més de 400 milions de dosis durant la primera meitat de l'any, la Comissió Europea creu que es podrà immunitzar més de 200 milions de ciutadans. Per tant, entorn d'un 45% de la població a finals de juny. Si els pronòstics de l'executiu europeu es compleixen, entre juliol i setembre haurien d'immunitzar el 25% restant per arribar a l'objectiu del 70% a finals d'estiu.
