Quan Pablo Iglesias deixi el Govern per assumir la candidatura de les eleccions a Madrid del proper 4 de maig, just abans que comenci la campanya autonòmica, Yolanda Díaz es convertirà en la nova vicepresidenta. Però no serà, com encara és el líder de Unides Podem, vicepresidenta segona, sinó que per a mantenir la cartera de Treball ha acceptat ser vicepresidenta tercera i que sigui Nadia Calviño qui ascendeixi i ocupi la vicepresidència d'Iglesias.

Pedro Sánchez i Iglesias van mantenir ahir, després del Consell de Ministres, una breu reunió per analitzar l'escenari que s'obre amb la inesperada sortida del líder de Podem. «Tots dos consideren que hi ha acord en els canvis que han de portar-se a terme i només falta rematar alguns detalls sobre la base de l'acord de coalició», va explicar després el Govern a través d'un comunicat.

Aquests «detalls» per «rematar» estaven relacionats amb Díaz, també assenyalada per Iglesias com a propera candidata dels morats a les eleccions generals, que excepte avançament es celebraran a finals del 2023. El principal dubte residia en si l'actual ministra de Treball, que durant aquesta legislatura marcada per la pandèmia ha forjat importants acords amb la patronal i els sindicats, havia de compatibilitzar aquest lloc amb el de vicepresidenta segona. Treball és una àrea econòmica, i en principi aquí la màxima autoritat, només per darrere de Sánchez, és Nadia Calviño, la vicepresidenta tercera. Però si Díaz s'hagués convertit en vicepresidenta segona, el seu rang seria més elevat que el de Calviño.

Sánchez no estava disposat a acceptar aquesta anomalia. Segons fonts dels sectors del PSOE i Podem al Govern, el president va donar a triar a Iglesias: si Díaz volia mantenir el seu lloc com a ministra de Treball, havia d'acceptar convertir-se en vicepresidenta tercera, per sota de Calviño, que passaria a ser la segona . És a dir, Díaz no ocuparia exactament el càrrec d'Iglesias. Però si els morats estaven disposats a que la dirigent gallega deixés de ser la titular de Treball, llavors sí seria vicepresidenta segona, dins el complex equilibri de les dues forces de la coalició. Podem no va transmetre una indignació excessiva davant aquesta ngeociació, fet pel qual e l més probable, anticipaven els socialistes, és que el partit d'Iglesias acabi acceptant la vicepresidència tercera per a Díaz, perquè és en Treball on s'ha llaurat el seu capital polític.

Mentrestant, la part socialista del Govern va començar a exterioritzar en privat el malestar que va provocar l'anunci d'Iglesias. No tant per la seva sorprenent marxa a Madrid, que en un primer moment va descol·locar el PSOE, sinó per la forma en què l'encara vicepresident segon va transmetre els relleus a l'Executiu, donant-los per fets sense consultar-los abans amb Sánchez. A més, a La Moncloa hi ha preocupació sobre com encaixaran els ciutadans els nombrosos i sobtats canvis en el tauler polític.