Catalunya té (o tenia) fama d'avançar les tendències que després arriben a la resta d'Espanya. Fins ara, aquesta qualitat s'havia circumscrit a l'àmbit de les arts i la cultura, però pot estar arribant a altres camps. Gairebé tots els últims successos que s'han vist en la política madrilenya tenen un antecedent en el Procés, que ha dominat el debat públic català de la passada dècada, i que, si es té en compte el resultat de les últimes eleccions, encara té futur.

Un avançament electoral que vincula Ayuso amb Mas

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha avançat les eleccions per evitar una moció de censura com la que el PSOE i Cs van impulsar a Múrcia. Aquesta és l'explicació oficial, però un cop d'ull a les enquestes convida a pensar també en l'interès partidista, perquè totes apunten al creixement del PP. Artur Mas va avançar les catalanes el 2012, en els primers anys del Procés, amb el pretext que Mariano Rajoy tancava la porta a un concert econòmic per a Catalunya, però amb la mal dissimulada ambició de sumar als seus 62 diputats els sis que li faltaven per a la majoria absoluta. En comptes d'això, en el que podria ser un avís per a Ayuso, va perdre 12 escons, i va passar de dependre del PP al Parlament a caure als braços de la puixant ERC d'Oriol Junqueras.

Reclams electorals grandiloqüents

A poc més d'un mes perquè comenci la campanya madrilenya, la presidenta de la comunitat ja ha avançat quina serà la idea amb la qual pensa mobilitzar els seus partidaris. El «Socialisme o llibertat» -que després, amb l'anunci que Pablo Iglesias concorrerà a les eleccions va transformar en un encara més aparatós «Comunisme o llibertat»- recorda el reclam de Mas el 2012, quan va apel·lar a «La voluntat d'un poble». Va ser l'any en què CiU es va passar de frenada amb els cartells publicitaris en els quals presentava Mas amb un posat de cabdill que recordava Moisès, guiant el poble amb els braços oberts. Els va haver de retirar.

Eleccions entre setmana

La urgència de la convocatòria a Madrid ha provocat que les eleccions es celebrin el 4 de maig, que cau en dimarts. Tampoc en això és pionera Ayuso. A Catalunya, les eleccions del 21 de desembre de 2017 també es van celebrar en un dia laborable, un dijous. En aquella ocasió, la data coincidia amb el termini de 54 dies que marca la llei des que el Govern espanyol va prendre el control de la Generalitat per la via de l'article 155 de la Constitució, el 28 d'octubre, i va convocar a les urnes.

Del Govern a les llistes

La principal sorpresa de l'última campanya catalana va ser la substitució de Miquel Iceta com a candidat del PSC per Salvador Illa. El fins a aquell moment ministre de Sanitat va anunciar que encapçalaria la llista dels socialistes un mes i mig abans de les eleccions, i va disparar les expectatives del seu partit. Fins al punt que el PSC va aconseguir la victòria, encara que sembla que no li servirà per governar. Pablo Iglesias, fins fa uns dies vicepresident segon del Govern, ha calcat la jugada i el «timing'» i es presentarà com a candidat de Podem a Madrid per revitalitzar les opcions del seu partit.

El pes dels «outsiders»

A Catalunya, el pastís electoral s'havia repartit tradicionalment entre CiU i el PSC. El Procés ho va canviar tot: va contribuir a provocar la desaparició de CiU -els casos de corrupció també hi van influir- i va créixer el pes de formacions polítiques fins llavors inèdites al Parlament. Ciutadans va guanyar les eleccions de 2017, i la CUP és ja un grup consolidat a la cambra catalana. A la capital d'Espanya, al PP i al PSOE els han crescut en els flancs partits com Vox o Més País -a més de Ciutadans i Podem-, que poden ser decisius després del 4 de maig.

Mala relació entre socis

ERC i JxCat han demostrat en els últims anys que dos socis d'un govern poden tenir pitjor elació entre ells que amb els seus suposats adversaris. La ruptura de l'aliança que mantenien fins ara el PP i Ciutadans a Madrid ha evidenciat que tampoc tenien una gran relació. Ho va admetre Ayuso després de dissoldre l'Assemblea. «Tant me fa que Aguado estigui indignat. Més indignada estic jo. Hem tingut sempre una mala relació, ho sap tothom», va dir sobre qui havia estat el seu vicepresident i home fort de Cs al Govern.

L'embolic judicial

Els partits independentistes s'han queixat en innombrables ocasions de la «judicialització de la política» dels últims anys. Efectivament, quan el Govern o el Parlament prenien una decisió controvertida, la reacció dels seus adversaris polítics ha estat sovint la d'acudir als tribunals per intentar -moltes vegades amb èxit- restituir els seus drets, que creien menyscabats. L'última vegada va succeir amb la data dels comicis del 14-F, que el TSJC va confirmar després que la Generalitat hagués intentat ajornar-les per la pandèmia. Les eleccions madrilenyes també han arribat als jutjats: el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va haver d'intervenir per certificar que era suficient amb la signatura del decret perquè la convocatòria fos vàlida, fins i tot abans que es publiqués al Butlletí Oficial. També per corroborar que les mocions de censura de PSOE i Més Madrid es van registrar després que Ayuso signés aquest decret.

Auge i caiguda de Ciutadans

Encara que va néixer diversos anys abans que l'independentisme arribés al seu apogeu, Ciutadans és un partit marcat decisivament pel Procés. La formació taronja va anar creixent per oposició a l'auge experimentat pels sobiranistes, i va arribar a guanyar les eleccions de l'any 2017 quan només feia una dècada que existia. Després es va estimbar, i en les últimes autonòmiques ha perdut 30 diputats al Parlament i s'ha quedat amb només sis. El partit va viure una evolució paral·lela a tot Espanya: de la mà d'Albert Rivera va estar a punt de superar el PP com a principal partit de l'oposició en les primeres eleccions de 2019. En els segons comicis va experimentar una patacada de la qual encara no s'ha recuperat. Malgrat tot, conserva un pes important i co-governa a diverses autonomies. La Comunitat de Madrid serà la pròxima prova per a la formació que ara presideix Inés Arrimadas. Segons estableixen les darreres enquestes, si a les últimes autonòmiques Ciutadans va obtenir 26 representants a l'Assemblea de la comunitat autòmoma, ara podria quedar-se'n fora. Dijous es va conèixer que el diputat Edmundo Bal substituirà com a candidat a l'autonomia Ignacio Aguado per intentar evitar-ho.