Semblava una bona idea. La moció de censura del PSOE i Cs a Múrcia estava destinada a prosperar. La de Madrid, presentada per frustrar l'inesperat avançament electoral d'Isabel Díaz Ayuso, tenia alguna possibilitat si els socialistes guanyaven la batalla als tribunals i aconseguien atreure els taronges, que havien estat expulsats del Govern autonòmic per la presidenta. I pel camí potser fins i tot la de Castella i Lleó podia tirar endavant. En el partit de Pedro Sánchez estaven exultants. A darrera hora de la tarda del 10 de març, després de tots aquests sobtats moviments a les tres autonomies, la direcció del PSOE va difondre aquest missatge poc ortodox: «Volem dir-ho així, en majúscules: El PP ha unit el seu destí a la ultradreta».
Dues setmanes més tard, res ha sortit com esperava el PSOE. La moció a Múrcia ha fracassat, després que tres diputats de Cs votessin en contra, convertint-se en trànsfugues. La de Castella i Lleó també. I la de Madrid ni es va arribar a debatre, en donar els jutges la raó a Ayuso i concloure que prevalia el seu avançament electoral. Els socialistes comptaven amb arrabassar una autonomia al PP, potser dos i amb moltíssima sort tres, però el resultat final és zero. «Li ha sortit el tret per la culata», li va dir Pablo Casado a Sánchez.
Ara l'única cosa a l'horitzó són les eleccions madrilenyes del 4 de maig, una cita a la qual el PSOE concorre amb un candidat de transició, Ángel Gabilondo, sense moltes possibilitats de ser investit. Els comicis han provocat també la sortida de Pablo Iglesias del Govern per ser el candidat de Podem. El PSOE tem que la marxa del fins ara vicepresident segon pugui desestabilitzar encara més la coalició a la Moncloa.
No obstant això, la tesi d'aquell missatge en majúscules es manté. «El PP ha unit el seu destí a la ultradreta», insisteixen els socialistes. Donen la reelecció d'Ayuso com a molt probable, però creuen tenir alguna opció amb la campanya «seriosa i formal» de Gabilondo, centrada en la gestió, i al mateix temps es consolen amb el que passarà si perden d'aquí a una mica més d'un mes. La presidenta de la Comunitat de Madrid, segons les enquestes, haurà de recolzar-se en Vox per mantenir-se en el poder, i potser fins i tot fer un lloc en el seu Executiu al partit d'ultradreta, que es quedarà com a únic suport del Partit Popular, en donar-se com a molt probable que Cs no aconsegueixi ni un sol diputat a l'Assemblea. Aquesta entesa, conclouen, tirarà per terra l'intent de Casado de girar cap al centre, llastrant les seves possibilitats a la resta d'Espanya. Es tracta, en tot cas, del mal menor.
El PSOE, en el fons, té poc pes. Ni les mocions de censura, ni la campanya dels comicis madrilenys, ni tan sols les llistes electorals a la comunitat han estat dissenyades per la seva direcció, sinó per la Moncloa. Especialment, pel cap de Gabinet del president, Iván Redondo.
Les crítiques a l'operació territorial per desallotjar els populars se succeeixen entre els presidents autonòmics del partit, que conclouen que només ha afegit inestabilitat a un panorama ja molt inestable, i diversos càrrecs socialistes es queixen del poder de Redondo, que no milita al PSOE. Però aquest és un malestar que es manté controlat. Des que va guanyar les primàries a Susana Díaz i va arribar a La Moncloa, ningú discuteix seriosament l'autoritat de Sánchez i de la seva mà dreta.
Paper mullat
Mentrestant, l'agenda política que s'havia marcat l'executiu per a la primera meitat d'aquest any és ara paper mullat. Les converses amb el PP per renovar institucions com el Consell General del Poder Judicial, el Defensor del Poble i el Tribunal Constitucional han tornat a quedar en res, i no es reactivaran fins després dels comicis a Madrid. Tampoc s'esperen iniciatives com la reforma de la sedició.
I ara que Iglesias deixa el Govern per concentrar-se en la campanya del 4-M, recuperant el seu to més contundent, alguns ministres temen que la relació amb Sánchez canviï, perquè el líder de Podem ja no es sentirà constret pel seu càrrec de vicepresident, tensant encara més el Govern central.
