Un oficial de l'Armada italiana i un homòleg rus de l'ambaixada de Moscou a Roma van ser detinguts la nit de dimarts mentre intercanviaven documents per diners. Estan acusats d'espionatge i d'atemptat a la seguretat de l'Estat. Es tracta del cas d'espionatge conegut més greu des de la guerra freda, que va començar després de la Segona Guerra Mundial i va acabar els anys 70 del segle passat.
El greuge podria derivar en una crisi diplomàtica perquè el cap de la diplomàcia italiana va confirmar l'«expulsió immediata» de dos funcionaris russos implicats en aquest «gravíssim» assumpte. Per la seva banda, la diplomàcia russa va assenyalar que informarà oportunament sobre la possible resposta de Rússia a la decisió d'Itàlia, que «no es correspon al nivell de les relacions bilaterals».
Ahir també es va conèixer que el Ministeri d'Exteriors italià havia convocat l'ambaixador de la Federació Russa, Sergey Razov. El diplomàtic va ser rebut per la secretària general del Ministeri d'Afers Estrangers, Elisabetta Belloni.
L'italià detingut és un capità de fragata en servei i que ocupa un lloc a l'Estat Major de la Defensa. Del ciutadà rus només se sap que és un militar, probablement del GRU, el servei secret militar rus. Hi ha rumors no confirmats que en realitat són dos els espies italians. La pena prevista en aquests casos supera els 10 anys de presó.
Amb la complicitat de la nit, els implicats en el cas es van citar en un lloc de Roma, on es van intercanviar documents i diners. No es coneix quin tipus de documents, tot i que el capità italià tenia accés a informacions que afecten tant Itàlia com l'OTAN. En anys passats, els russos s'havien interessat molt en diverses indústries d'Itàlia que fabriquen armament.
Durant la Guerra Freda, Viena i Roma van ser les capitals que van captar el major interès dels serveis secrets soviètics i occidentals. Viena per ser la ciutat més connectada amb els països de l'àrea soviètica, fins al punt que els mitjans d'informació que s'ocupaven de tot l'Est d'Europa tenien allà destacats els seus corresponsals. L'interès de Roma es basava en la presència a Itàlia del partit comunista més gran d'Occident i també del Vaticà.
L'Estat pontifici era un espai on es lliuraven veritables batalles d'espionatge entre les dues potències mundials. Les cròniques recorden, entre altres casos, els dissidents soviètics que desapareixien dins dels museus vaticans per reaparèixer després als EUA. I també els falsos capellans i monsenyors que Moscou destinava a l'Estat del Papa per seguir de prop els esdeveniments internacionals, però també els que situaven els EUA per «orientar» el Papa.
En època recent, havien succeït casos d'espionatge d'indústries militars italianes per part de Rússia i també d'oficials francesos destacats a les seus de l'OTAN a Itàlia, que van ser detinguts per París.
