04 de abril de 2021
04.04.2021
Diari de Girona

Els republicans inicien una ofensiva per restringir el vot als Estats Units

Els conservadors impulsen centenars de lleis per perjudicar els negres i els electors urbans, que tenen tendència a votar pel Partit Demòcrata El president nord-americà descriu aquesta campanya del partit de Trump com una «atrocitat que no té res a veure amb la justícia»

04.04.2021 | 00:20
Legisladors del Partit Republicà, davant de la Cambra de Representants.

Donald Trump va protagonitzar el major assalt contra la democràcia nord-americana de la seva història moderna, una campanya de desinformació i mentides que va culminar amb l'atac contra el Capitoli de centenars dels seus seguidors. Milions de votants conservadors segueixen creient que les eleccions de novembre van ser un frau colossal, una idea que el seu partit ha decidit perpetuar en portar a terme en els últims mesos en una croada legislativa per «restaurar la confiança en el sistema electoral». Amb el pretext d'arreglar un problema que no existeix, com van acreditar els tribunals o les mateixes agències governamentals, els republicans han iniciat una ofensiva antidemocràtica sense precedents en les últimes dècades per restringir el dret a vot.

Des que Joe Biden va guanyar les eleccions, els legisladors republicans han aprovat, proposat o introduït més de 250 lleis a 43 estats per dificultar el vot, segons el recompte del Brennan Center for Justice. Unes iniciatives que, segons els experts, perjudicaran particularment els votants afroamericans i urbans, dos dels principals caladors demòcrates.

La majoria d'elles busquen restringir el vot anticipat i el vot absent, modalitats que, en plena pandèmia, van utilitzar més de la meitat dels nord-americans que van acudir a les urnes el passat 3 de novembre. Principalment els demòcrates.

Però hi ha iniciatives dirigides a endurir els requisits per identificar-se en els col·legis electorals el dia de les eleccions, un tràmit més complicat del que podria semblar en un país on no existeix el document d'identitat i on menys de la meitat de la població compta amb un passaport en regla.

«És una atrocitat. Això no té res a veure amb la justícia », va dir Biden la setmana passada. «És una estratagema punitiva per impedir que la gent voti», va afegir. Malgrat tot el soroll que les va acompanyar, aquelles eleccions van acabar sent una autèntica celebració democràtica. Va votar el 76% de l'electorat, la major participació de l'últim segle. Però el Grand Old Party de Trump i Mitch McConnell ha demostrat una notable mandra intel·lectual.

El paral·lelisme

En lloc d'analitzar els motius de la seva derrota i buscar fórmules per expandir la seva base de votants, ha optat simplement per posar traves a l'electorat rival amb una campanya que alguns han comparat amb el que va passar durant el període conegut com la Reconstrucció (1865-1877), quan els estats meridionals van imposar taxes i tests d'alfabetització per deixar fora de les urnes els esclaus negres recentment emancipats.

«No és exactament el mateix que va succeir al final de la primera Reconstrucció i esperem que no ho sigui. Però hi ha prou paral·lelismes per estar nerviosos», li va dir al Washington Post el professor de Dret de la Universitat Estatal d'Ohio Edward Foley. La llei que més polèmica ha provocat va ser aprovada la setmana passada a Geòrgia, un dels estats que va mantenir en suspens el país després que Trump impugnés allà la seva derrota. En aquells dies, el lideratge estatal republicà es va enfrontar al president per defensar amb contundència la legalitat del resultat, confirmat fins a en tres recomptes, però ara ha presentat aquesta reforma com una necessitat per «garantir» que les seves eleccions «són segures» i «expandir el dret a vot», segons el seu governador, Brian Kemp.

No és així com ho han vist les organitzacions de drets civils, perquè la llei imposa nous requisits per a votar per correu, redueix el nombre de bústies per dipositar el vot absent, prohibeix l'ús de col·legis electorals mòbils i deixa en mans del Parlament estatal l'autoritat de certificar el resultat, que fins ara requeia en el seu secretari d'Estat.

«En termes de supressió de vot, això és com un arbre de Nadal ple de regals», va explicar la senadora estatal demòcrata Jen Jordan. El punt que més indignació ha despertat és la clàusula que converteix en un delicte entregar aigua o menjar als votants que esperen en les cues. Quelcom que feien algunes organitzacions per alleujar la penúria que es va viure al novembre en circumscripcions de majoria negra, on alguns van arribar a esperar fins a set hores per votar. Un estudi recent va revelar que als barris amb un 90% de població blanca l'espera mitjana per votar va ser de sis minuts, i en aquells amb 90% de població no blanca, de 51 minuts.

Iniciatives similars

La llei de Geòrgia ja ha estat impugnada als tribunals, en una de les moltes batalles legals que s'acosten donades les lleis similars que es preparen a Arizona, Texas, Michigan o Pennsilvània, on els republicans controlen els parlaments. La seva estratègia sembla clara: recórrer a la supressió de vots per frenar el gir progressista motivat per canvis demogràfics en estats de tradició conservadora. Tot el contrari que els demòcrates, que han introduït al congrés federal les dues lleis més ambicioses per expandir el vot des dels anys seixanta, ja aprovades a la Cambra de Representants, però de tràmit complex al Senat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit