Polèmiques polítiques al marge, la validació internacional de Sputnik V com una de les vacunes més efectives davant la covid-19, al costat de les seves competidores occidentals, ha constituït un clamorós i inesperat èxit per a la reputació de la ciència i l'Estat rus. Però ara que l'injectable desenvolupat pel moscovita institut Gemaleya ha estat certificat com a eina segura i fiable en la lluita contra la pandèmia, convertint-se en objecte de desig en molts llocs del món, un nou desafiament es planteja per al Fons Rus d'Inversió Directa (RDIF per les sigles en anglès), l'entitat promotora del tractament: la seva producció a escala industrial i posterior exportació.

Més de 50 països d'Europa, el Pròxim Orient i l'Amèrica Llatina han sol·licitat incloure a Sputnik V en els seus programes de vacunació, segons informa l'RDIF a la seva pàgina web. Els especialistes, però, posen en dubte que es puguin complir els contractes signats amb aquests governs per al present exercici i que inclouen milionàries xifres de subministraments. I això, a causa de les dificultats inherents a la manufactura del producte, a les complicacions que sorgeixen en qualsevol procés de transferència de tecnologia a l'estranger i fins i tot a les traves burocràtiques que estan plantejant les administracions locals de certs països. El fons ha declinat contestar a les preguntes d'El Periódico de Catalunya, del mateix grup editorial de Diari de Girona. «Les nostres dades suggereixen que hi ha encàrrecs (de Sputnik V) de 710 milions de dosis; estimem que Rússia pot produir aquest any 400 milions de dosis (de Sputnik V), si aconsegueix incrementar el seu actual nivell de producció, en aquest moment, sembla difícil que puguin complir amb els seus contractes aquest any», respon a un correu electrònic dirigit a El Periódico l'empresa d'anàlisi científica Airfinity, amb seu a Londres. Segons les estimacions d'aquesta mateixa font, fins a la data s'han fabricat i lliurat un total de «16,5 milions de dosis de Sputnik», una xifra significativament inferior a la dels seus competidors: «205.400.000 en el cas de Pfizer, 177.100.000 d'AstraZeneca i 84,4 de Moderna».

Dins de Rússia, les empreses encarregades de fabricar el tractament es troben immerses en ardus processos d'expansió per incrementar la producció, cosa que requereix temps per materialitzar-se. «Des de novembre fins a març hem produït tres milions de kits de dues dosis; paral·lelament, redissenyarem un altre complex de producció de vacunes, que ens permetrà augmentar el volum fins a sis milions de kits al mes», explica, també per mail, Dmitri Morozov, director executiu de BioCad, empresa farmacèutica de Sant Petersburg, una de les encarregades de produir Sputnik V dins de la Federació Russa. La complexitat del propi tractament rus, format per dos vectors, constitueix una dificultat afegida a l'hora d'incrementar la producció. «Els dos vectors han de ser produïts de forma independent, bàsicament cal fabricar dues vacunes diferents i el problema que Rússia està tenint, segons les nostres investigacions, és crear el segon vector», subratllen.